El Maresme, segona comarca que rep més població d'altres llocs de Catalunya

El Maresme és la segona comarca de Catalunya que rep més població provinent d'altres comarques del país. En termes de saldo migratori, que relaciona els moviments d'immigració i d'emigració, només la supera el Barcelonès, i se situa per davant d'Osona. El Maresme és, així, un dels llocs més atractius per als catalans que decideixen canviar de lloc de residència.

L'anàlisi fet per l'Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, en base a dades del 2014, mostra que el Maresme va registrar una entrada de 15.807 nous residents, i una sortida de 14.364 ciutadans, cosa que dóna un resultat positiu de 1.443 persones. Aquesta xifra només la supera el Barcelonès que va tenir un saldo migratori positiu de 3.940 persones. En tercer lloc, ja força lluny, queda Osona amb un saldo net de 320. Curiosament, el 72,1% del saldo migratori maresmenc correspon a dones.

En canvi, pel que fa als moviments migratoris generats amb la resta d'Espanya, el Maresme registra un saldo negatiu de 43 persones. 2.471 ciutadans van marxar  cap a altres indrets d'Espanya i vam rebre 2.428 ciutadans provinents d'altres punts de l'Estat. Si les dades se centren en les migracions externes, és a dir, els moviments residencials amb origen o destinació a l'estranger, el saldo també és negatiu. A la comarca es van registrar 3.628 immigracions i 3.670 emigracions. El continent americà concentra la majoria d'entrades de població(751) seguides de les d'altres països de la Unió Europea (594). Pel que fa a emigracions, el destí majoritari dels maresmencs i maresmenques han estat països de la resta de la Unió Europa (491) i d'Amèrica (382).

Per municipis
Només set ciutats i pobles maresmencs registren un saldo migratori negatiu 7 municipis: Premià de Mar (-138); Santa Susanna (-35); Sant Andreu de Llavaneres (-34), Malgrat de Mar (-28); Sant Cebrià de Vallalta (-16); Òrrius (-4) i Cabrera de Mar (-1). La xifra de municipis amb saldo migratori negatiu s'ha reduït respecte a l'anterior en el qual eren 11 els municipis maresmencs que van registrar més sortides que entrades de pobalció.