Antonio Franco i la seva vinculació amb el setmanari El Maresme

El passat dissabte dia 25 moria el periodista Antonio Franco Estadella, als 74 anys, estretament vinculat a El Periódico de Catalunya, del que va ser fundador als anys 70 del segle XX, el qual al seu currículum hi consta que fou director del setmanari mataroní El Maresme l’any 1970. I dic constar perquè era una argúcia legal doncs el director efectiu era l’Umbert Roma, bon amic seu i excel·lent periodista, mestre de periodistes de Mataró com el que escriu.  

Repassant l’hemeroteca local puc dir que l’Antonio Franco consta com a director d’El Maresme des del número 29, del juny de 1970 al número 40, de l’octubre del mateix any quan fou clausurat pel règim franquista. 

Bo i les gestions efectuades El Maresme no va poder tornar a la palestra i va ressorgir un cop mort el dictador Francisco Franco (quina casualitat en el cognom) pel l’octubre del 1977. Quan va sortir el número 100 de la nova etapa, pel novembre del 1979, se li va demanar un escrit commemoratiu del qual reproduïm uns fragments ben il·lustratius de l’època de quan prestà el seu nom com a director.

L’article el va titular “En casa de herrero, represión de palo” on explica que ell no va dirigir “realmente “El Maresme” aunque lo hiciera a efectos legales y fuera solidario con todo lo que publicaba” i explica com funcionava el setmanari mataroní i diu: “El Maresme” funcionaba colegiadamente y yo realicé un papel puramente supervisor. Defendí en la pequeña medida que pude los intereses de la revista y de la información ante los tribunales y ante el Ministerio de Información y Turismo”. Parla seguidament de que Madrid ja havia sentenciat a mort el setmanari i es dubtava sobre l’arma concreta que faria servir per a l’execució i va haver de despatxar amb el delegat a Barcelona del Ministeri d’Informació i Turisme Herrero Tejedor el qual li comunicà que alguns textos de la revista “habían producido mucho desagrado en Madrid [...] me pidió que dejara voluntariamente la dirección [...] y acabó diciéndome abiertamente que de una forma u otra se produciría el cierre [...] dos o tres semanas después el Ministerio encontró el arma legal y ejecutó con guante blanco, administrativamente, el cierre”. 

I continua explicant el context de l’època (anys 70 del segle XX) i diu que “lo grave, en aquellos años de la falta de libertad, era el silencio forzoso y los atenta dos contra el derecho de expresión [...] pero vale la pena que recordemos los procedimientos ahora que está tan de moda la nostalgia. Porqué una cosa es que la convivencia nos haya exigido que perdonáramos las coses, y otra bien distinta es que las hayamos olvidado. Pienso –acaba dient l’Antonio Franco-, que es reconfortante escribir estas cosas, en las pàginas de “El Maresme”, una revista a la que ejecutaron no porque no contara la verdad, sino porque la verdad franquista era tan impresentable que ni ellos mismos querían leerla. Y es reconfortable que “El Maresme” esté en la calle y que ellos en buena parte hayan sido desenmascarados”. 

Gràcies a la seva generositat i solidaritat El Maresme, un modest setmanari d’àmbit comarcal, fet per un grapat de periodistes que es van forjar en la informació a favor de la llibertat d’expressió i de la democràcia va poder sortir al carrer. 

Descansi en Pau l’Antoni Franco Estadella que amb el seu periodisme ètic i compromès va contribuir a que la llibertat d’expressió tingués el valor que aleshores ens feia tanta falta.