“A Vilassar de Mar hi tenim una gran qualitat de vida i un teixit social i econòmic molt ric"

Primera Festa Major post-pandèmia, com l’afronteu?

Amb moltes ganes! L’any 2020 ens va agafar en ple primer desconfinament i tots els actes van ser virtuals. L’any passat es va celebrar però amb moltes restriccions. Així que la gent està desitjosa de festa major, de sortir al carrer, d’activitats a l’aire lliure. Som un poble molt ric a nivell associatiu, amb entitats que fan cultura, esport, lleure... i la festa és el moment on expressen tot allò que fan durant l’any. Com a Ajuntament tenim la responsabilitat d’atendre totes aquestes demandes. Hem d’estar a l’alçada, i aconseguir que la festa sigui el certificat de la nostra tornada a la normalitat. És una oportunitat de demostrar que hem venut la batalla contra la Covid.

Quins altres reptes té Vilassar de Mar per endavant?

Un dels més importants és consolidar les finances municipals per reduir el deute, que l’any 2015 era del 185% del pressupost i que avui encara es troba en el 70%, quelcom que ens segueix condicionant les polítiques públiques d’inversions. Això ens dificulta qüestions com la necessitat de disposar de més espais i infraestructures culturals, avui insuficients per donar veu a la rica vida associativa del municipi. A final del mandat passat vam comprar l’Ateneu Vilassanès, però haurem d’esperar fins al vinent per poder treballar en el projecte de remodelació. Seran més de 4 milions d’euros per convertir-lo en un equipament modern i multidsciplinar. Forma part de la política de recuperació de patrimoni històric que havíem perdut, com ara l’antic Casinet o l’Espai Galbany.

L’habitatge també és una qüestió clau que cal abordar.

És un repte essencial. Avui tenim el lloguer a preus que gairebé estan a l’alçada de Barcelona, quelcom que és una barrera d’accés molt important per a col·lectius com els joves o la gent gran. Comptem amb un Pla Local d’Habitatge que ens ajudarà però que no serà suficient per abordar la problemàtica, que s’ha de gestionar des de l’àmbit supramunicipal. Ho hem d’afrontar, especialment en un moment on hi ha vilassarencs que pateixen dificultats a causa de l’emergència social generada per la Covid.

Quines són les causes d’aquests preus?

En primer lloc dirà que més del 45% del nostre sol és agrícola, no l’hem volgut requalificar perquè és un pulmó que ens dona qualitat de vida i perquè genera activitat econòmica a l’entorn de l’agricultura i la flor. També som un municipi tradicionalment de segones residències que ara estan passant a ser primeres, per tant tenim poca verticalitat i no massa densitat de població. Els nostres planejaments urbanístics han estat força equilibrats molt menys expansius que municipis veïns, hem preservat el territori sense construir grans blocs de pisos. Per tot plegat l’habitatge no abunda i el seu valor augmenta, quelcom que fa que Vilassar sigui un dels municipis més cars en aquest àmbit

La gent vol viure a Vilassar, és un dels municipis que més ha crescut al Maresme.

Durant prop d’una dècada no hi havia manera que passéssim dels 20.000 habitants i de cop en anys de Covid hem superat la barrera, som el municipi que més habitants ha guanyat durant la pandèmia. Tenim un teixit econòmic i comercial molt potent, i unes escoles  i instituts públics de molta qualitat, així com equipaments esportius a l’alçada. Tot plegat ens dona molta qualitat de vida.

Vilassar de Mar aposta per transformar la mobilitat al municipi. Com ho afronteu?

Hem de desincentivar l’ús del vehicle privat a l’interior de Vilassar, a favor de fer-ho a peu, en bicicleta o patinet, i eliminant barreres arquitectòniques. Per això apostem pels carrils bici, que sabem que ens portarà polèmica però que considerem que és totalment necessari. Aquests carrils han de ser est-oest, connectant els equipaments escolars dels sectors de Les Pinedes o La Xinesca amb els equipaments esportius com ara el Camp de Futbol o la Piscina Municipal, i nord-sud, des del mar fins al polígon dels garrofers. Aquestes obres trauran espai als cotxes en superfície, i és cert que el ciutadà que es mogui en cotxe cada cop ho tindrà més difícil per aparcar a prop d’on vulgui anar. Però Vilassar ha de ser un municipi per desplaçar-se caminant o amb vehicles com ara la bicicleta.

Un altre camp de batalla serà la N-II

El Maresme és una terra de batalles, i una de les que portàvem molts anys combatint i finalment hem guanyat és l’alliberament dels peatges de la C-32. Ara afrontem la pacificació de l’N-II. Els municipis del Baix Maresme estem força alineats en la idea d’integració de la carretera al paisatge urbà, així com en les noves connexions que cal fer a la C-32. L’N-II ha de ser una via lenta, de passeig, un carrer més, amb un carril per sentit per als vehicles a motor i un carril bici que uneixi tota la comarca. Ens ha de permetre guanyar façana marítima.

Parlat de front marítim, què es pot fer per recuperar les platges?

Aquí som víctimes del fet de tenir tants municipis veïns amb ports. Els de Masnou, Premià i Mataró ens afecten directament ja que trenquen el desplaçament natural de la sorra de les platges. El que volem és que la sorra que ens vingui ens quedi al nostre litoral, que la platja que la natura ens porta no acabi marxant amb el primer temporal. Com fer-ho? Amb espigons o amb altres vies, no ho sé perquè no sóc un expert. Però està clar que el dragatge de sorra d’una platja a una altra té un cost enorme, és perjudicial a nivell mediambiental i no acaba servint per res. Cal una solució, però almenys fins al 2024 no la veurem. És molt important tenir-la, ja que les platges són populars, espais de socialització i de lleure, i també són una barrera de protecció contra les nostres infraestructures a primera línia de mar.