Malalts de crisi?

Ara, quan la gent es troba pel carrer, ja no pregunta ni per la família ni per la salut. Passem directament a dir “com vius la crisi?”. Tothom dóna per fet que aquesta maleïda crisi ens afecta a tort i a dret.

Però no ens posem d'acord en les causes –qui en té la ”culpa”– , ni en les conseqüències –en quin grau i a qui afecta– ni en què cal fer per sortir-ne. Només cal posar la ràdio, veure la “tele” o llegir premsa escrita per veure que els agents polítics, també els econòmics i socials, no es posen d'acord en res. Sí, en alguna cosa es posen d'acord: la culpa és de l'altre o del “txa txa txa”.

I si miréssim de fer una llista de veritats incontestables o, més ben dit, acceptades per gairebé tothom? Fem l'exercici. La crisi té el seu origen en la crisi financera. A Espanya la crisi ens afecta més per un model de creixement equivocat. Qui pateix més la crisi són els treballadors i treballadores que van a l'atur. La manca de finançament de les empreses agreuja la crisi. La baixada del consum, també... Potser en falten algunes.

Si la nostra economia està malalta, què hem de fer? Fer un diagnòstic, el més encertat que es pugui, mirar quins hàbits poc saludables tenim, quins podem corregir d'immediat i aplicar la teràpia corresponent.

De fa temps, des del sindicat dèiem que el creixement de la nostra economia no era el més encertat. Això que alguns qualificaven com la dècada prodigiosa era un miratge. Faig la llista de quins són els “hàbits” poc saludables de la nostra economia: baix nivell formatiu, cultural, si voleu; una més que alarmant feblesa del nostre Estat del benestar; economia poc competitiva i molt ineficient. Segur que se n'hi poden afegir d'altres.

La malaltia del nostre teixit productiu, que ho és també de la vida social, o si voleu de model de societat, no ens la traurem de sobre si no és amb l'esforç i el treball de tothom. Esforç i treball que han d'amanir els ingredients –les línies estratègiques– amb els quals sortirem de la crisi: més formació, més protecció social, canvi de model productiu. El canvi de model productiu passa per entendre que la creació de riquesa ha d'estar al servei de la societat i passa també perquè el treball recuperi el seu valor social. A més, cal que l'eficiència i la sostenibilitat siguin valors fonamentals en la nostra economia.

Malalts de crisi? Potser el que cal és tenir voluntat de guarir-se i no pas lamentar-se en la malaltia o, pitjor encara, des de la incomoditat del llit de malalt, assenyalar l'altre com el culpable de la nostra malaltia.

No és abaratint l'acomiadament i empitjorant les condicions de treball, ni bloquejant el diàleg social i paralitzant la negociació col·lectiva com s'ha d'encarar la sortida de la crisi. Sí, en canvi, pren sentit reclamar un treball digne per a tothom. Aquest sí que és un objectiu de civilitat. En el “santoral” civil, el dia 7 d'octubre és festa grossa, el moviment sindical internacional celebra i reclama un treball digne per a les persones treballadores de tot el món. Que així sigui.