Llum a Les Santes

Manel Quirós va ser el fotògraf encarregat de fer les fotografies de Les Santes 2018. Ara presenta l’exposició de les imatges que va fer durant la Festa Major amb un element diferenciador: la màgia de la llum de Les Santes. Quirós ha jugat amb les llums del moment per crear una exposició que convida a l’espectador a endinsar-se en un món ple de sensacions i emocions. La mostra es pot veure fins a l’1 de setembre.

El fotògraf es dedica professionalment a reportatges socials on el component humà és molt important. Ha treballat intensament a primera línia de temes tan durs com la Guerra de Mali, la prostitució infantil a Bangladesh, els nens que treballen a les mines d’or de Burkina Faso o la pobresa d’algunes grans ciutats del món. Uns temes, que res tenen a veure amb l’ambient festiu i d’alegria de Les Santes.

Et va sorprendre que t’escollissin per fer les fotos de Les Santes?
Em va sorprendre moltíssim, no m’ho esperava gens, en part perquè fa deu anys que no visc a Mataró i perquè a més a més, el tipus de reportatges que normalment duc a terme no tenen res a veure amb el caire festiu d’aquest esdeveniment. Quan encara vivia a Mataró pensava que potser algun dia tindria la sort de ser el fotògraf de Les Santes però quan vaig marxar de la ciutat vaig pensar que ja no gaudiria mai aquesta oportunitat. Va ser una molt bona sorpresa.

Com definiries el tipus de fotos que vas realitzar?
A nivell fotogràfic he buscat jugar amb la llum i fer que aquesta sigui la protagonista. És habitual que els fotògrafs fem servir aquest concepte de “jugar amb la llum” però jo això ho he volgut portar a l’extrem. L’exposició es diu Lux, que vol dir ‘llum’ en llatí, tant pel tema del protagonisme de la llum com perquè per a mi aquest concepte significa l’inici. Tot és fosc fins que hi ha llum. Amb aquesta idea he creat una exposició fent que la sala estigui a les fosques i que les fotos estiguin retroil·luminades. Així, dona la sensació que entris a una cambra fosca, una caixa negra de Santes, on cada imatge està il·luminada per darrere creant aquesta sensació que ens atrau i ens submergeix dins d’aquest petit món. La idea era que la llum també participés en l’experiència d’observar les fotografies de Les Santes i crear sensacions i emocions en les persones.

I va ser complicat fer aquestes fotos enmig de tanta gent i disbauxa? 
És molt complicat però crec que ho he aconseguit. He fet reportatges fotogràfics a llocs de conflicte, de moviment, d’estrès... I això fa que després de molts anys aprenguis a concentrar-te en tu mateix, la càmera i  la imatge que vols captar, fent que tota la resta que tens al voltant es torni secundari. També és cert que vaig haver de fer moltes fotos per aconseguir la idea que tenia al cap de cadascuna.

Què és per a tu la fotografia?
Per mi la fotografia és màgia i a cada projecte que faig intento crear un món on la gent pugui entrar-hi i sentir diferents emocions. Una imatge pot generar unes emocions particulars a una persona, i de totalment diferents a una altra. El més important és que sense paraules puguin remoure l’interior d’algú.

En quin projecte estàs treballant ara?
Estic immers en un en el que fa més d’un any que hi treballo. És un projecte que també està una mica relacionat amb la llum i que és força diferent de tot el que he fet anteriorment perquè és un tema molt personal. Es tracta d’un reportatge fotogràfic sobre la meva mare que pateix apnea del son. No m’estic focalitzant tant en la malaltia sinó més a nivell oníric, a nivell del son i de com se sent la persona. Un assaig fotogràfic que explora la por de tenir apnea, la història d’un malson mentre s’està despert.