Lluís Bassat projecta un gran museu d’art contemporani a Llavaneres

Si els desitjos del publicista Lluís Bassat es compleixen, Sant Andreu de Llavaneres serà la seu d'un dels museus d'art contemporani més importants de Catalunya. Al mateix nivell d'un equipament tan prestigiós com el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), i de dimensions majors que espais com la Fundació Miró, el Museu Picasso o la Fundació Tàpies. Segons ha avançat Lluís Bassat en una entrevista en exclusiva al número de gener de la revista Report Maresme, la Fundació Privada Carme i Lluís Bassat, dirigida pel mateix publicista, ha acceptat una proposta de l'Ajuntament de Llavaneres de crear i presidir al municipi maresmenc un gran centre cultural de 9.000 m2. “Vull fer de Llavaneres una capital de l'art”, explica Bassat.

Segons Bassat, que resideix a Llavaneres, el museu probablement portarà el seu nom i està projectat a tres anys vista. Encara resta per definir la seva ubicació al municipi, però tot apunta que se situarà als entorns de l'entrada i la sortida de l'Autopista C-32, que conflueix amb el Passeig de la Riera. A més de la fundació, també participen en el projecte l'Ajuntament de Llavaneres, la Generalitat i la Diputació. Està previst que el conveni entre les parts implicades es rubriqui abans de les eleccions municipals del 27 de maig. “Els acords se signaran abans de les eleccions. Suposo que hi hagi el govern que hi hagi, tampoc s'ho voldran perdre”, resumeix el president de la multinacional Bassat Ogilvy (càrrec que és a punt de deixar). “Si es donés el cas contrari, hi ha un alcalde d'una població propera i important que ens ha dit que voldria acollir l'equipament”, afegeix. Tampoc s'ha especificat el pressupost del projecte, tot i que Bassat apunta que es tracta d'una iniciativa “molt potent”.

Bassat explica que l'equipament museístic tindrà una col·lecció permanent formada per prop de cinc-centes obres, amb presència de la majoria d'artistes catalans punters, des de Josep Guinovart a Eduard Arranz Bravo, passant per Francesc Artigau, Joan Pere Viladecans, Ràfols Casamada i la seva dona Maria Girona, Gerard Sala, Marcel Martí o Sergi Aguilar. També hi haurà un programa de mostres temporals i se celebraran grans exposicions antològiques dels principals artistes del moment. La col·lecció d'obres anirà a càrrec de la Fundació Privada Carme i Lluís Bassat, mentre que les diverses administracions implicades s'encarregaran de l'edifici i el manteniment. El projecte, però, va molt més enllà d'una simple sala d'exposicions. “Volem fer un gran equipament de cultura a l'entorn de l'art contemporani”, explica Bassat. Així, l'espai incorporarà un auditori per conferències d'art i projecció de pel·lícules, un centre de residència per a artistes convidats, on artistes internacionals puguin viure durant períodes curts i exposar posteriorment l'obra que han fet durant el temps d'estada, i un centre de formació per a joves artistes. De la coordinació de tot plegat se'n encarregarà Núria Poch, procedent de la Fundació Espai Guinovart, qui es troba dirigint la redacció del pla estratègic del futur museu llavanerenc

Llavaneres confirma l'acord
L'alcalde de Llavaneres, Víctor Ros, ha confirmat a capgros.com l'acord amb Lluís Bassat per tirar endavant l'equipament museístic. "És un projecte cabdal a nivell de Catalunya i Espanya", ha declarat. Tot i no assenyalar el punt exacte on s'ubicarà el museu, Ros ha especificat que es trobarà en un "lloc cèntric, que ja tenim localitzat, amb accessibilitat tant des de dins com des de fora de Llavaneres". El recinte, segons Ros, "es veurà des de l'autopista". A més, l'alcalde ha assegurat que el projecte es realitzarà en diverses fases, ja que la seva embergadura és "molt ambiciosa". Segons ell, el museu es convertirà en un "un punt de trobada cultural en l'àmbit nacional i internacional".

El desenvolupament del recinte que acollirà el museu s'ha encarregat a l'estudi barceloní B720, que actualment està redactant l'avantprojecte. L'estudi, dirigit pels arquitectes Fermin Vázquez, Adriana Plasencia i la filla del publicista, Ana Bassat, ha realitzat obres tan emblemàtiques com la torre Agbar, en col·laboració amb Jean Nouvel, l'edifici Foredeck del Port de València, amb l'arquitecte David Chipperfield, o la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet. Bassat promet que el futur museu de Llavaneres serà “un edifici espectacular”.