Les Santes, en primera persona

“Al principi el que ensenyo és una mica el títol de l'exposició: l'objectiu d'alçada. Són vistes aèries en què es veu molta gent, ja que per mi Les Santes són gent: el Desvetllament Bellugós, els Castellers, el gospel, la missa, ... Després ve un aspecte també de participació de la gent, que són els 700 cubs que la gent podrà emportar-se els últims quatre dies. És un plafó de 10'5x1'5 metres que estarà tot cobert de cubs i on s'hi veurà escrit ‘les santes'”.

Nit Boja: “Començo i acabo l'exposició amb el Desvetllament Bellugós i el Correfoc, que per mi són els actes més simbòlics de Les Santes. Nosaltres coneixem tota la festa, però la gent que no és de Mataró coneix Les Santes per la Nit Boja. S'hi veu molt moviment perquè Les Santes són això, moviment. Al desvetllament, vaig fer la foto des de l'àtic de l'edifici de la ferreteria Colomer, en què es veu el final de La Riera i la plaça Santa Anna. Del correfoc vaig fer algunes fotos des del balcó de la cantonada del carrer d'Argentona amb la Muralla, que ara ja no hi és. També hi ha fotos de la plaça dels Bous i la plaça de l'Ajuntament”.

Castellers: “Com la del Desvetllament, aquesta ja havia quedat amb els capellans de Santa Anna perquè em deixessin pujar i fer la foto des de dalt”.

Focs: “Volia una visió diferent dels focs, no volia una foto des de sota. El que passa és que sabia que si les fotos no quedaven bé no tenia temps de tornar a baixar i fer les fotos des de la platja. Tenia una mica de pressió perquè no volia fer l'exposició sense una foto dels focs... Potser és la foto més anecdòtica. Jo havia quedat amb un noi que faria les fotos des del seu pis –al Camí de la Geganta- i anava bastant tranquil. Vaig anar cap a l'edifici, entro el cotxe al pàrquing i veig que tanquen a les onze, que és quan començaven els focs, torno a treure el cotxe, aparco a fora i truco l'interfon i no m'obre ningú. Torno a trucar i no m'obren. Quan faltaven cinc minuts perquè comencessin els focs jo estava trucant tots els timbres de l'edifici i ningú m'obria (suposo que tothom havia anat a veure els focs). Al segon petard encara era a baix i just després em va obrir l'home d'un àtic i vaig poder fer la foto des dels dipòsits de l'edifici. Potser perquè és la que vaig patir més, de l'exposició és la foto que més m'agrada”

Missa de Les Santes: “A sobre d'on hi ha les pintures del sostre de Santa Maria hi ha com uns petits foradets que treus un tap, poses la càmera al forat i fas la foto. Vaig poder fer la part de darrere la nau, que es veu l'orgue i la majoria dels bancs però no em van deixar fer l'altra banda perquè deien que feia massa soroll. No haver pogut fer la part del davant, amb tots els capellans, és una espina que tinc clavada”.

Gospel: “Em va impressionar tant que havia d'anar a la Milla Urbana i em vaig quedar al concert. Quan vaig arribar encara era de dia i em vaig esperar per poder fer la foto amb aquest cel d'un blau més fosc. És una foto que vaig improvisar totalment, no la tenia pensada. Estava a la plaça de la Muralla mirant cap amunt a veure on podia pujar per fer-la i, en aquell moment, s'aixeca una noia d'una de les taules del bar, mira enlaire i crida ‘Papa!' i li vaig preguntar si podia pujar a casa seva per fer la foto”.

Relleus: “Aquesta idea feia temps que la duia al cap: fer fotografies en 3-D, tal com veiem la realitat i quan em van proposar aquesta exposició vaig pensar de fer-hi una petita mostra en tres dimensions. Una de les fotos és del cremat a la platja, però s'hi veu més la gent que no pas el cremat perquè volia fugir de la foto típica”.

Cursa: “Hi ha dues imatges. A la primera m'interessa crear la sensació de velocitat i l'altra l'he posat perquè mentre estan escalfant s'hi veu un cel que sembla més de tardor que no pas del mes de juliol”.

Gegants: – “En Robafaves i la Geganta surten ballant a la plaça de l'Ajuntament. Són els gegants de la ciutat ballant a la casa de la ciutat. Entre els dos gegants hi ha tres fotos del Tria Menut”.

Cantonades: “Hi ha tres fotos, que segueixen la línia de l'exposició Cantonades que vaig fer el 2005, el que passa és que fer-ho en blanc i negre sense gent és molt més fàcil que en color i amb molta gent. La gent es pensa que les faig en gran angular però són dues fotos enganxades i doblegades per la cantonada”.

Xeringada: “La foto que hi poso són quatre fotos diferents enganxades. Hi ha hores i hores de feina. La gent s'estava movent i potser que a la foto s'hi vegi la mateixa persona a dos llocs diferents. Però no els podia dir que es quedessin quiets...”

Dormida: “Aquesta és una mica el 13 Rue del Percebe, en què es veu cada casa al seu món però tots mirant la dormida. La vaig fer des del balcó de l'Ajuntament”.

Havaneres: “És el primer dia, el dia que vas més perdut, és complicat fer la foto perquè no saps què fer. Mentre estava esperant se'm va posar aquesta ombra al davant, darrere d'unes persones assegudes en cadires plegables, que trobo que és una imatge que fa molt d'estiu. D'ombres n'hi ha alguna més a l'exposició, del concert del gospel i a dalt del campanar”.

Les Santes 2007: "Quan es van acabar Les Santes vaig voler desconnectar i, excepte la dels focs i alguna altra que volia veure com havien quedat, la reta de fotografies no me les vaig mirar fins l'octubre. Aquest any, per Santes, no penso agafar la càmera".