Les peripècies d’un ruc maresmenc a la gala del Català de l’Any

En Tano, un ruc maresmenc de caràcter tranquil però amant de la faràndula, va ser un dels protagonistes de la gala del Català de l’Any 2007, emesa per TV3 divendres passat, dia 28. L’esdeveniment, que va tenir lloc al Palau de Congressos de Barcelona i que va premiar l’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall, va viure un dels seus moments més espectaculars quan dos dels grans mags de Catalunya, el Màgic Andreu i el Mag Lari, van fer desaparèixer un ruc dins d’un gran envelat a l’escenari. Perquè tot el número no se n’anés en orris, calia buscar l’animal adequat. Els organitzadors van trucar a la porta de Rucs del Corredor, l’associació afincada a Canyamars que des de l’any 1998 lluita per conservar el ruc català i altres races pròximes. I allà es van trobar en Tano, un animal ja veterà i força habituat al món de l’espectacle.

Des de molt jove, en Tano ja viatjava molt per anar a fires promocionals de turisme arreu de Catalunya, on es mostrava molt tranquil malgrat el soroll i la quantitat de gent que el tocava. El seu temperament l’ha portat a participar en esdeveniment poc comuns. El més espectacular el va protagonitzar a l’obra Naumàquia, que la Fura dels Baus va representar al Forum de les Cultures el maig de 2004 amb el vaixell Naumon. “El van fer pujar al vaixell penjant d’una grua”, recorda Paloma Vicente, de Rucs del Corredor. Així que el currículum que acumula el tenia preparat per a la gala de divendres passat, on res va quedar en mans de la improvisació. Vicente recorda que els organitzadors volien evitar a tota costa que l’animal es fes les seves necessitats en plena gala. “El vam tenir tot el dia sense menjar ni beure per evitar-ho, però seguien molt preocupats. Ens preguntaven si el ruc no feia una senyal abans de pixar o defecar per poder reaccionar. L’únic que fa és aixecar la cua just abans, però no sé si pretenien que sortíssim amb una galleda i la fiquéssim allà sota”, explica amb sorna Vicente. Finalment, en Tano es va comportar decorosament.

Les peripècies perquè tot sortís bé a la gala van ser nombroses. “Els accessos al Palau de Congressos no està del tot preparat per a rucs”, bromeja Vicente. Els van citar a les 4 de la tarda, però en Tano no havia de sortir a l’escenari fins prop de les 12 de la nit. No tenia un espai habilitat per al seu descans, i el van fer esperar lligat en una plaça del pàrquing del Palau de Congressos, com un cotxe oficial. Els problemes es van presentar a l’hora de fer arribar en Tano a la platea de l’auditori (l’havia de creuar en directe, acompanyat pels dos mags, fins arribar a l’escenari). Al final van tirar pel dret i el van fer pujar per l’ascensor. “Era l’opció més ràpida. El problema és que era un ascensor panoràmic, i quan va començar a pujar, en Tano no ho va veure clar i es va posar nerviós”, explica Vicente. A la sortida, la bronca del personal del palau de Congressos (“Què fan pujant un burro a l’ascensor dels clients?”, els van dir) es va ajuntar amb la cara d’astorats dels cossos de seguretat de les nombroses personalitats que hi havia a la gala. “Ningú sabia res de la presència d’un burro a la gala”, recorda Vicente. Malgrat tots els impediments, en directe el ruc va fer gala de la seva paciència impertorbable i va estar perfecte al llarg del tot el número de màgia. “En Tano està feta prova de bomba”, diu Vicente.