Capgròs
Si més no, un parell de vegades em vaig mostrar reticent que presidís la classe, de la qual jo era tutor, la imatge d'un santcrist, i la meva actitud adversa no es devia pas per ser contrari a la presència de la imatge del crucificat a l'aula. Jo entenia i entenc que una imatge, tan significativa, demanava un certa dignitat. I que qualsevol figura de guix, no podia complir la missió educativa que es pretenia. Cal dir que en els dos casos es va posar una creu de fusta noble i que jo desenvolupava la meva tasca en escoles d'orientació cristiana. Ja molt anys, d'això, ai las!
I porto a col·lació aquest tema perquè el Tribunal del Drets Humans d'Estrasburg ha manifestat que la presència del santcrist a les aules és una violació dels drets dels pares a educar els seus fills segons les seves conviccions i de la llibertat de religió dels alumnes.
No sorprèn que els savis d'Estrasburg hagin pogut fer una declaració d'aquesta mena quan, obeint cants de sirena procedents de la progressia, partidària dels laïcisme més radical, el mateix consell d'Europa es va negar a esmentar en la seva constitució les arrels cristianes del vell continent.
Hauríem de convenir, que hi ha símbols i fets que sobrepassen la seva dimensió específica per significada que sigui, i que han esdevingut teixit i substància de la identitat europea. I la creu, el santcrist, n'és un d'aquests símbols potents que va molt més enllà de la seva dimensió religiosa i que en un estat de laïcitat positiva no fa nosa ningú, perquè aquest sancrist és el símbol més universal de l'amor i la misericòrdia sense límits, que és molt més que una simple tolerància, en paraules del Dr. Tierno Galván el dia de la presa de posició de l'alcaldia de Madrid (1979). Diguem, però, que a casa nostra l'enrenou s'hagués pogut estalviar. Sempre cal reflexió i diàleg.
La precipitació és una mala consellera. Si el diputat català, que va presentar al Parlament espanyol la moció corresponent en el sentit contrari a la presència de la creu a l'escola, hagués fet la distinció entre escola pública, i escola concertada, que és la que posseeix un ideari propi, com poden ser les escoles cristianes, el conflicte no hagués pas existit.
Tornant a la laïcitat positiva, a ningú no estranyaria que es demanés suprimir el santcrist de l'escola pública, si és que n'hi queda algun, jo mateix en seria partidari, però en canvi, si un col·legi vol considerar que fa un bé al seu ideari la imatge del crucificat, o que forma part de la seva tradició i la interpreta com un missatge seriós i constant dels valors solidaritat, amor, donació, esforç per altri... el santcrist no genera cap discriminació. No parla. És la imatge de la revolució cristiana que ha difós pel món l'ideal de la igualtat entre els homes, fins aleshores desconeguda
les paraules entre cometes són de Natalia Ginzburg, escrites l'any 1988 a L'Unità, diari oficial del partit comunista italià.
Amb tota la consideració que mereix un diputat a les Corts espanyoles, ens atrevim a consignar que certs representants polítics de tendència esquerrana tenen la convicció, errònia sens dubte, que no es pot militar en partits d'esquerra si hom és creient i practicant. Gravíssim error! Si els cristians retiressin el seu vot a aquestes opcions polítiques d'esquerra, partidàries del laïcisme radical més que la laïcitat positiva, es quedarien en quatre gats.
Recordem-ho altra vegada: Res sense mesura, deia l'oracle de Delfos.
Comentaris