Les eleccions d’abril al País Basc

Arrel de diferents converses i debats dels últims dies aquí escric algunes reflexions, potser contradictòries i incompletes, sobre l'actual situació política al País Basc. La discussió sobre l'anomenada llei de partits i ara la il.legalització d'Aukera Guztiak és un tema prou complex. Em costa acceptar l'argument que diu que tothom que estigui a favor de la il.legalització de Batasuna i Aukera Guztiak és un persona de dubtosa vàlua democràtica, com insinuava, per exemple, Josep-Maria Terricabras en un artice recent.

Una de les responsabilitats més destacades de la democràcia, i també de la ètica, conisteix en establir límits. Ho explicava fa uns dies el filòsof Michael Ignatieff en una entrevista: en política no tot és possible. I ens agradi o no existeix una evidència, l'encerclament policial i legal sobre ETA i Batasuna ha contribuït a reduir significativament el terrorisme. El deure de tot demòcrata ha de ser fer tot el possible per acabar amb el terrorisme. Sense sobrepassar mai l'estrictament permès per l'estat de dret. Com li explicaríem, sinó, a una víctima, que no hem fet tot el possible per aturar el terrorisme? Quedi clar que em refereixo a la necessitat d'acabar amb totes les formes de violència que puguin tenir lloc al País Basc, incloent també les tortures policials si aquestes es donen. Ningú pot pretendre imposar les seves idees fent ús de la violència.

Més conretament sobre la il·legalitzció de Batasuna, voldria subratllar un argument de Gemma Zabaleta: en democràcia certs esdeveniments excepcionals poden requirir també mesures excepcionals que d'altra manera no serien necessàries. Potser la tremenda ofensiva de la organització terrorista el 2001 assassinant regidors de diferents partits va ser un d'aquests esdeveniments excepcionals. O és que ETA no va il.legalitzar també llavors una part de la societat basca, espanyola i catalana? Malgrat els arguments anteriors, però, em resten encara molts dubtes pel que fa a la conveniència de la il.legalització de Batasuna i Aukera Guztiak. Principalment per la importància de la llibertat d'expressió i associació. La mateixa Gemma Zabaleta i altres polítics no nacionalistes bascos com Odón Elorza si han mostrat en contra.

En tot cas, em sembla que un dels errors que es cometen massa sovint al País Basc és confondre o barrejar intencionadament dues questions que no necessàriament haurien d'anar sempre agafades de la mà. El que és encara més greu és que aquest error, o instrumentalització volguda, es realitza des de tots costats. Per mi l'error consisteix en no entendre que una cosa és la prioritària necessitat d'acabar amb el terrorisme d'ETA mentre que una altra cosa són les legítimes aspiracions nacionals del poble basc. El Pacte de Lizarra o la igualació que feia Aznar entre nacionalisme i terrorisme com a exemples d'aquest mateix error des de posicions ben distants.

Encara afegiria més, no oblidem que qui més ha contribuit a dificultar les aspiracions nacionals dels bascos els darrers vint anys ha estat la mateixa ETA. Molt més que no pas l'anomenat “pacte constitucionalista” com defensava el sociòleg Salvador Cardús en un article també recent. Tots hauríem de ser prou responsables com per poder separar les dues qüestions abans esmentades, o almenys no cometre la imprudència d'utilitzarles per obtenir rèdits electorals. No seria això retornar al consens d'Ajuria Enea? Malgrat que en aquest punt la discussió esdevé complicada. És prou legítim el Pla Ibarretxe només amb el suport del 52 % del Parlament basc i amb ETA sense haver abandonat la violència? Suposo que, com a mínim, no hem de permetre que sigui la organització terrorista qui marqui l'agenda política.

Ara existeix la oportunitat que des del socialisme basc i Madrid es realitzin gestos adreçats a encaminar la situació actual cap a altres direccions. Enunciar sense complexes la necessitat d'avançar cap a una Espanya plurinacional podira ser un gest extremadament útil. Ho diu l'ex Lehendakari Ardanza a La Pelota Vasca: “Si almenos hablásemos de una España plurinacional entonces nos empezaríamos a entender”. La proposta del partit socialista basc de reconèixer Euskadi com una “comunitat nacional” és un pas en aquest sentit. Encara que el primer que ha de fer un pas imprescindible és ETA abandonant definitivament el terrorisme. És la seva darrera proposta d'entaular diàleg amb el govern central en el marc de la proposta d'Anoeta un gest en aquest sentit o és una vegada més pura estratègia política?

Espero que de eleccions d'abril en surti un nou govern disposat a redactar un nou Estatut i aprofundir en l'autogovern basc on hi intervingui el PSE a més del PNV, EA i IU/EB. Com històricament ja van negociar el PNV i el PSE. Per trencar així definitivament la dinàmica d'enfrontament polític entre els anomenats bloc constitucionalsita i nacionalista. Per tirar endavant reformes de l'Estatut amb un consens ampli, amb un mínim comú denominador per tots els bascos. Un nou estatut on ningú pugui dir que aquest serà “el estatuto para los vascos de verdad”. I així arribar a un futur on no existeixi el terrorisme i en el que els ciutadans bascos pugin escollir lliurement.

Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex