Legitimitat del sindicalisme general

La vaga general del 29 de setembre va anar acompanyada d’una campanya generalitzada i ferotge en contra dels sindicats, i més concretament contra UGT i CCOO. Feia temps que els mitjans més contraris a les polítiques del Govern de l’Estat, sobretot el que es coneix com la ‘caverna mediàtica’, anaven fent una campanya acarnissada contra les centrals sindicals més representatives. Volien, primer uns, i amb el conflicte social pel davant pràcticament tots els altres mitjans de comunicació, aïllar-nos afectivament i efectivament de les persones aturades, com a primer pas, i també dels treballadors i treballadores en actiu, que cridàvem a fer vaga.

La millor defensa del sindicalisme general pel que fa a la seva legitimitat d’origen i d’exercici és l’acció de cada dia, la dels seus afiliats i afiliades i la dels representants a les empreses. Les centrals sindicals més representatives, que són per tant les més votades en les eleccions sindicals, coincideix també que són les que més afiliació tenen. A més es legitimen per la seva capacitat d’agregar i d’interlocució dels interessos dels treballadors i treballadores, per la capacitat de diàleg i per la gestió del conflicte social.

Una i una altra vegada s’insisteix en el tema del finançament, via subvencions, com un mitjà per atacar els sindicats. Ara com ara, qualsevol pot accedir a aquesta informació al BOE, o en el cas de Catalunya al DOGC; ¿és necessari fer tants escarafalls i tanta demagògia amb un tema que és normal i on no hi ha res a amagar? Aquestes subvencions responen a unes normatives aprovades i responen també, la majoria de vegades, a accions finalistes. Es barreja tot, embolica que fa fort, i a més es dóna la informació, amb tota la mala intenció, com si formés part de la corrupció. És més, s’oblida –els mitjans obliden expressament– que CCOO de Catalunya cada any presenta els seus comptes a la Sindicatura de Comptes i fins ara no hem tingut mai cap problema. També s’oblida que els sindicats funcionen perquè hi ha qui paga la seva quota, els treballadors i treballadores que hi estan afiliats. Els afiliats i afiliades són els que de veritat mantenen els sindicats generals, que, dit de passada, fan la seva feina per a la totalitat dels treballadors, per exemple en l’àmbit de la negociació col•lectiva, on CCOO està present en el 97% del total.

En contra del que a la gent se li ha fet creure, el sindicalisme a Europa gaudeix de bona salut i en l’àmbit de l’Estat i a Catalunya, també. L’evolució de l’afiliació, dades recents, ens indica que a Europa s’estabilitza, i que un de cada quatre treballadors europeus està afiliat a un sindicat. Hom sap que la taxa d’afiliació al nostre país comparativament és baixa, però recents estudis indiquen que el sindicat que ha pujat més en afiliació a Europa és CCOO, més d’un 19 per cent, en el període que va del 2003 al 2008. És evident que aquestes dades contribueixen tant a la legitimitat del sindicat com a l’eficàcia de la seva intervenció.

No sé dir-vos si estar afiliat a un sindicat està de moda, o, com es diu ara, “mola”; però sí que puc dir-vos amb tota rotunditat que és una opció personal i un compromís amb els companys de feina i amb la classe treballadora.