Lázaro Ferré. Llibertat compositiva

José Luís Lázaro Ferré no és pas un nouvingut en això de l’art. Des d’ençà aquell 1975 quan debutarà a la galeria Pròcer, curiosament de la mà de Perecoll, no sols han passat un munt d’anys ans també un bon gruix d’exposicions i experiències que l’han convertit en un artista conegut i apreciat per afeccionats amb bouquet encara que en certa manera desconegut del gran públic.

Maresmenc d’adopció, viu a sant Vicens de Montalt, aquesta la seva exposició a l’espai capgròs no és la primera exposició a la ciutat ja que ja ho havia fet fa quasi deu anys a la sala de la Caixa Laietana (Pça Sta Anna) en una curiosa i interessant mostra en la que en certa manera feia una revisió peculiar i personalíssima d’estilístiques i autors que marcaven o havien marcat la seva trajectòria.

Allà Lázaro assolia el seu punt àlgid creativament parlant. El seu peculiar cubisme , i l’hem de definir així ja que l’essència del seu treball es fonamentava en formes estructurals que en bigarrades composicions curulles d’objectes de tota mena ( personals, iconogràfics, viscuts, naturals...) cohabitaven en un collage de transparències creant un conjunt tan il·lusori com real, però ple de vida i alhora d’equilibri.

Ara però estem en el procés contrari. Existeix com una deconstrucció de l’idioma. L’arrel és la mateixa però en els plantejaments hi ha una aclarida formal en un plantejament plàstic en el que domina ja més l’essència, l’esperit, la forma i el gest, aconseguint una intensitat molt atractiva en el visual però sense que aquesta sigui esquer ja que les obres conformen aquell punt de misteri, d’intriga, que és imprescindible en qualsevol obra d’art si vol ser considerada com a tal.

I entre un i altre camí apareix l’exposició de l’espai capgròs, amb una mica de tot per satisfer la diversificació però amb una punta de llança vers aquesta alliberació de conceptes que sens dubte és el punt de mira actual. Una exposició molt interessant que precisa detinguda visita i en la que tan sols hi trobem a faltar algun apunt de gravat de la que Lázaro Ferré és un mestre i al que dedica actualment bona part dels seus anhels creatius.

Una exposició que com els bons i vells vins deixen en la boca el regust del bon art amb profundes puntades sensitives després del gaudi de la seva visita.