Lax’n’Busto ofereix un concert de prop de dues hores farcit de clàssics

Deslliurats de presentar temes nous – el darrer treball al mercat és un directe enregistrat a la sala Apolo de Barcelona -, els vendrellencs Lax’n’Busto estan aprofitant la gira actual, “Objectiu 2010”, per fer un ampli repàs a la seva ja llarga trajectòria. Divendres passat van fer parada al Clap, on el públic, rejovenit des de l’entrada com a vocalista de Salva Racero Alberch, va corejar a plena veu cançons en alguns casos escrites quan molts dels assistents no aixecaven un pam de terra. “Tinc fam de tu”, aquella sàdica lletra que narra com un individu fa croquetes i canelons d’un cos humà, ja té més de vint anys, i un altre gran èxit dels primers temps del grup, “Miami Beach”, també s’acosta a les dues dècades de vida.

Aquestes i altres cançons, però, no semblen haver passat de moda per als seguidors del grup, i de fet són més corejades que les més recents, que en molts casos sembla que no acabin de convertir-se en clàssics. Hi ha excepcions: “Que boig el món” és probablement de les millors balades del rock cantat en català que s’han escrit els darrers temps, i la versió que han fet de la basca “Maite Zaitut” (“T’estimo molt”) arriba carregada d’energia.

Van ser quasi dues hores del rock guitarrer habitual de la banda, amb els solos de Pemi Rovirosa i la veu de Racero – sempre un pèl sobreactuat dalt l’escenari – com a punts d’atracció per a un jove públic que en aquest cas no va omplir del tot el Clap, però que va viure el concert amb intensitat.