La veritat sobre Can Xalant

En un desafortunat article publicat en aquest mateix mitjà, el gestor esportiu Francesc Masriera demostra no conèixer la veritat sobre el centre d'art Can Xalant. De fet, no sembla conèixer tampoc la realitat sobre l'art contemporani i és estrany que es permeti opinar sobre allò que no coneix. En qualsevol cas, crec que és necessari demostrar, amb dades, que està equivocat. Sobretot pel que fa al treball que el centre d'art ha fet amb la nostra ciutat i per a la nostra ciutat des del seu naixement.

En els seus cinc anys de vida, Can Xalant ha col.laborat amb moltes entitats mataronines, com ara escoles, instituts, grups de teatre, associacions de veïns, Tecnocampus, l'Associació d'Artistes Urbans del Maresme o l'Associació Cultural Gitana de Mataró i el Maresme. La Beca Mataró, per a projectes artístics sobre la nostra ciutat, ha tingut com a guanyadors a cinc artistes locals de generacions diverses: Raül Roncero, J.M. Calleja, Francesc Pàez, Martí Anson i Pere Fradera. En paral.lel, alumnes de l'Escola Universitària del Maresme han fet les seves pràctiques audiovisuals a Can Xalant. I hi ha hagut tota mena de col.laboracions amb el Patronat Municipal de Cultural. De la interacció amb l'IMAC em puc donar un testimoni directe, perquè vaig ser jo el coordinador de les jornades Art i memòria, que van reunir historiadors, artistes i escriptors per a discutir sobre la gestió política i la creació artística al voltant de la guerra civil i el franquisme, com a activitat paral.lela a l'exposició El camp de la Bóta, de l’artista de Terrassa Francesc Abad, al Museu de Mataró; i vaig coordinar també un taller sobre art i viatge que va tenir lloc entre Can Xalant i el Museu Ca l'Arenas, quan hi vaig comissariar l'exposició Travelling Circular, amb professors locals com Doménec o Lupe Pérez. Són només dos exemples dels molts vincles que s’han establit entre la programació del Patronat Municipal de Cultura i la del centre dirigit per Pep Dardanyà.

Per suposat, també hi han treballat artistes de projecció nacional i internacional, en tallers, seminaris, residències o programes d'intercanvi que han estat fonamentals per al desenvolupament professional en el món de l’art contemporani de molts joves maresmencs. Aquesta relació simultània amb agents de Mataró, del Maresme, del Barcelonès, de Catalunya, d'Espanya, d'Europa i del món és, per suposat, imprescindible per a la formació d'un artista. Però les dades no menteixen: sempre s'ha tingut molt present que el centre es troba a Mataró i que és la nostra ciutat el seu principal nucli d'acció. Dels quaranta-cinc artistes que hi han fet una residència, més de la meitat eren de Mataró o el Maresme. La majoria de les seves activitats públiques han tingut com a protagonistes a artistes, professors o intel.lectuals mataronins, i més de la meitat del seu públic ha estat també de Mataró. S'ha de tenir en compte que els cursos tècnics que es realitzen en les seves dependències (àudio, vídeo, edició digital, multimèdia, etc.) estant pensats precisament per a un alumnat local, amb inquietuds professionals que no sempre són creatives o creadores, sinó que sovint persegueixen simplement una reorientació professional. En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que el centre no només fa un gran servei a la ciutat, amb una oferta intel.lectual que cap altra institució local pot oferir, també dona feina a persones de Mataró i formació a persones que no en tenen, de feina. S ’han d’avaluar tots aquests factors, al meu parer, abans d’opinar sobre Can Xalant.

Possiblement el gran error estratègic del anys de govern del PSC a l'Ajuntament va ser no preveure amb prou temps que, després del tèxtil, la ciutat hauria de dedicar-se als serveis, a la tecnologia, al turisme. Els centres d'art són laboratoris d'idees: la ciutat se n'hauria de beneficiar de la seva existència fent que els creadors imaginin la Mataró del futur. En el context actual, amb nous museus i nous centres de formació, Can Xalant pot ser un indret que complementi i interpreti les propostes que un turista cultural, nadiu o visitant, es troba en la resta d’institucions culturals de la ciutat. Més que mai, una ciutat ha de ser una xarxa simbòlica molt ben connectada. Si volem que la recerca i el turisme siguin motors econòmics a mitjà i llarg termini, la marca Mataró, que el centre d'art i pensament contemporani ha contribuït a posar en el mapa de la cultura espanyola (recentment, a la fira ARCO de Madrid, l'obra de Martí Anson era sobre la nostra ciutat, i al Reina Sofía s'hi exposava una peça nascuda a Can Salant), hem d'alimentar la marca amb contingut, amb idees, amb creativitat. L'art contemporani imagina, prefigura, especula, dibuixa línies de futur. La cultura és un patrimoni comú i una industria, i pot generar marcs que expliquin i potenciïn la resta d'indústries. Per això és tan important que Mataró continuï apostant per la creació i el pensament contemporanis, com a estratègia rentable per a una ciutat que s’ha de reinventar en el segle XXI.