Capgròs
La torre d'ibori, aquell reducte d'inspiració i pau, allunyat del món i les seves misèries, on se suposa que treballem els escriptors, és una imatge extreta del llibre bíblic del Càntic dels càntics. Res més lluny de la realitat, però. Avui dia, els escriptors som una gent ocupadíssima, abocada a la transhumància, que ha d'aprendre a dir que no a un fort percentatge de les propostes que rep, o no tindríem temps per fer allò que se suposa que fa un escriptor. És a dir, escriure. Vaja, que si el preu de la vivenda i l'encariment de les hipoteques permetessin tenir, no ja un palau, sinó un mòdul d'ibori de 30 metres quadrats, hem de donar per fet l'escriptor només hi seria, posem per cas, una quarta part del seu temps.
Ja deuen haver deduït, aguts lectors i lectores, que parlo per experiència pròpia. En els darrers mesos he viatjat al llarg i ample de la geografia espanyola i força més enllà, sempre per motius que tenen a veure amb la literatura que abraço i professo. De tant en tant, entre viatge i viatge, he de perdre el temps a fer la compra per la meva família o a resoldre la paperassa de l'escolarització del meu fill, i llavors em passen coses curioses, que em fan rumiar. Ahir mateix, al Mercadona: jo agafava el carretó per endur-me a casa la compra que s'esperava a la cinta de la caixa, quan vaig ser abordada ho dic en el sentit més carinyós, no sé si es nota per una adolescent molt simpàtica que va preguntar-me, amb aparent emoció, si jo era la Care Santos. No sé com m'ho faig, però sempre que em passen aquestes coses tan boniques jo estic en moment fatal: generalment m'he posat qualsevol cosa per anar al Mercadona, ja em diràn, no m'he pentinat i suo com un pop bé, una popa, si atenem estrictament al criteri genèric. Tot i així, estic molt contenta d'aquestes demostracions d'afecte per part de gent a qui no conec. El que més em va sobtar, en aquest cas, va ser la pregunta que va venir al darrere, formulada amb tota sinceritat i curiositat per l'adolescent (qui em coneixia d'haver-me vist a la seva escola, on aquest curs, es veu, hi vaig anar a fer una xerrada): «Apa, ¿tu fas la compra?», va fer. La meva resposta, una mica diferida: «I tant. I d'altres vulgaritats, també». Vet aquí, pensava mentre carregava el carretó, una persona que s'ha cregut allò de la torre d'ibori.
Els he de confessar, però, que se m'hi veu poc, fent la compra. No per res, sinó perquè acostumo a fer-la per internet. I els he de dir també, ja que estem de confidències, que des d'ara fins, fet i fet, finals de setembre, encara se m'hi veurà menys, a la compra o a qualsevol altre lloc. Ha arribat el moment de tancar-se i escriure. M'agrada fer-ho a l'estiu, quan les temperatures pugen i pugen fins ofegar la població. Jo em tanco al meu estudi, poso l'aire condicionat i em deixo dur per aquest temps en què tothom marxa, el teléfon sona menys o no sona i al carrer només hi surt qui no té més remei.
Ara que ho penso ja veig que això és, exactament, la torre d'ibori. Una barreja de por a sortir i desfici per entrar. I també m'adono, després de molt rumiar, del motiu pel qual cada cop hi ha més escriptors. És per culpa de les altes temperatures. Algú s'anima, després de llegir aquestes ratlles?
Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online
cheap phentermine online orlistat soma online lipitor
diazepam
cheap adipex sonata generic online
generic cialis online order vicodin online
modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil
order adipex
alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline
retin
lansoprazole paxil buy soma
naproxen keflex generic sildenafil
celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin
celexa
generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet
testosterone
tramadol orlistat buy fioricet online buy valium
lansoprazole buy adipex online
order soma soma buy vicodin online
Comentaris