La ‘Testosterona’ de Bersuit porta la festa al Parc Central

Feia molt poques hores que la selecció argentina havia estat eliminada als quarts de final del Mundial de futbol, en un partit dramàtic contra Alemanya que es decidia a la tanda de penals. Conscients de com es prenen el futbol els argentins, no era descabellat témer que el desànim els impedís acostar-se al Parc Central a gaudir de La Bersuit Vergarabat, el nom complet d'una de les grans bandes del rock argentí, que actuava la nit del divendres en el marc del festival Cruïlla de Cultures. Afortunadament, el primer concert de gran format d'aquest Cruïlla va acabar registrant una bona entrada -unes dues mil persones- i la tragèdia futbolística va donar pas a una nit de música i festa.

El partit de futbol, però, va planar per l'ambient durant tota la vetllada. Centenars d'argentins vestits amb les samarretes de la seva selecció, o amb imatges de l'astre Maradona, amb banderes de la seva pàtria, comentant a la barra per què no havia jugat Leo Messi o si l'àrbitre els havia perjudicat (quòrum, tots coincidien en dir que sí). El tema no va quedar aparcat, ni molt menys, quan va aparèixer el grup a l'escenari, format per vuit músics. “Ens han robat el partit”, va afirmar categòricament el cantant, Gustavo Cordera, “com també li haurien robat a Uruguai, a Equador o a Colòmbia. A Europa es mouen els contractes, els diners, l'èxit, però amics, a Llatinoamèrica és on hi ha el talent!” s'exclamava. Per sort, el mateix Cordera va assegurar que Bersuit “es una banda amiga de la derrota, dels perdedors”, així que, enlloc de caure en el lament, es van mostrar en plena forma durant tota la nit.

Implicació total del públic
Bersuit són una banda increïblement popular al seu país. Han aconseguit deu discs de platí, han arribat a reunir fins a 85.000 persones en un sol concert, i van ser els grans responsables de la tornada d'Andrés Calamaro als escenaris l'any passat. Una fama que encara tenen pendent aconseguir a Europa i que explica perquè la parròquia argentina i sudamericana formaven la gran majoria del públic. Així que Mataró semblava una ciutat banyada pel Mar de Plata on Bersuit es movia com peix a l'aigua, amb tota l'audiència celebrant cada cançó des de la primera nota i corejant la lletra de principi a final. Temes nous com En la ribera o Me duele festejar es van combinar amb clàssics de la banda com El viejo de arriba o El baile de la Gambeta. Partint del rock, la banda va fusionar mil estils, des del reggae al hip hop, passant per l'ska, el merengue, el folk... Per construir cançons a voltes melangioses i altres més desinhibides i amb un toc d'humor, però gairebé sempre ballables i festives.