La SGAE, una ensarronada?

Aquest article l’encapçala un mot de referència: presumpció de dret i de fet. Tanmateix, si es confirmessin les darreres sospites, estaríem davant d’un fet que se sumaria als assetjaments que patim constantment com a societat per part de qui en teoria hauria de preservar els nostres drets econòmics, ètics i morals en un moment d'extrema precarietat.
Vet aquí que tots aquells raonaments, explicacions, manifestacions i grandiloqüències de la direcció en ple de la Societat General d’Autors i Editors -segons ells, acotxar els drets i beneficis que inspiren les muses als seus creadors i a les seves composicions, així com els guanys que es desprenen dels cànons aplicats a tots els articles acústics o de visió-, se n'anirien en orris i buidarien de contingut tota l’oratòria per donar pas a una simple acció delictiva dels tan actuals escurabutxaques de torn. Execrables, roïns i lladregots de guant blanc que es permeten perseguir legalment suposats pirates intel·lectuals que sostreuen les prebendes dels desvalguts autors.

El més curiós és que en aquest "mundillo" de traficants de valors culturals s’hi trobin implicats personatges de renom (ara o en cert moment) dins l’ambient artístic. Són els mateixos que, una vegada esvaïda la seva popularitat, s’involucren en societats d’obscures maniobres crematístiques, fins ara els mateixos que signaven manifestos a favor de l'honestedat i l'honradesa intel·lectual.

Ara caldrà fer entendre a tots els assetjats, inspeccionats i sancionats (bars, perruqueries, forneries, papereries, tallers, botigues en general i un llarg etcètera) que per haver escoltat música o tenir un aparell de televisió engegat els han “empaperat”, i també caldrà explicar-los on han anat a parar els seus diners requisats per un sistema corrupte, blanquejat per fora i podrit per dins.

Per sort, només es parla de 400 milions d'euros. Podrien ser molts més.