'La Riera mostra un Mataró atractiu i agradable, no falseja la realitat'

Quants guionistes sou?
En som 10, repartits entre escaletistes, que seqüencïen la història, i els dialoguistes, que anem escrivint els capítols. Partim d’una “bíblia”, on es desenvolupa la història de tot un any, per línies, trames i personatges. La nostra tasca és passar-ho a ficció dramàtica creant diàlegs i situacions. Els dialoguistes som gent que acostumem a venir del món del teatre, sabem bellugar els personatges i fer-los parlar amb el registre que els pertoca

La dramatúrgia i el guió televisiu deuen ser ben diferents.
Hi ha similituds, però el producte televisiu és de gènere, industrial. És molt diferent passar-te un any per fer una obra de teatre de 50 pàgines i treballar en una sèrie de capítols diaris de 40 minuts. En el segon cas, no pots reinventar la roda cada dia. Et cenyeixes a uns objectius molt clars marcats per la producció i la direcció argumental, i sobretot mai descuides els gustos, inquietuds i necessitats del públic. El teatre està més a prop de la poesia, de ser un producte personal, i les telesèries són més pròximes al best-seller. Però això no implica mai que sigui un producte de baixa qualitat.

En aquestes primeres setmanes, La Riera es mostra una sèrie més ambiciosa que les anteriors de sobretaula a TV3, amb més exteriors i capítols més llargs
La sèrie compta amb uns criteris de producció molt sòlids i s’ha aconseguit uns nivells de professionalitat de tot l’equip molt destacables. TV3 va acumulant experiència en aquest camp, des de principis dels anys 90, ja coneix tots els reptes i perills en matèria de realització, producció i direcció. Això ha permès fer un pas endavant.

Els personatges semblen més complexos, fugint de maniqueismes propis d’altres productes.
Des de bon principi buscàvem que fossin interessants des del punt de vista humà. Si no són només bons o dolents, blancs o negres, com a espectador te’ls acabes estimant més. Però necessitem que el públic tingui una mica de paciència per anar coneixent els personatges. Fixa’t que els protagonistes són quatre fills homes, d’una franja d’edat similar. Però hem aconseguit que tinguin perfils diferents, complementaris, dins de la mateixa gamma des del primer dia notes que cada un d’ells respira diferent. També comptem amb un repartiment d’actors tant bregats i amb tan de talent que t’aguanten perfectament aquest tipus de personatges. I també els fem transitar per històries que no són tremendes, que mantenen un equilibri entre el costumisme més senzill i el seguit imparable de crims i desgràcies. Entre aquests dos extrems existeix una franja que connecta molt bé amb el públic.

Els protagonistes són de classe benestant, al contrari que al Cor de la Ciutat. El públic connecta bé amb aquest tipus de personatges?
Els espectadors s’identifiquen sobretot amb psicologies. Crec que els és igual si són rics o pobres, al final t’enamores del personatge. David Mamet deia que si el teu personatge és un rei, quan li treus la corona ha de seguiraguantant-se com a personatge, ha d’estar per sobre de la seva condició. Les telesèries fracassen quan els seus personatges es queden en res si perden la seva condició. Si no funcionen no es deu a la classe social dels protagonistes, sinó a la manca d’interès del seu aspecte psicològic.

L’argument introduirà temes de debat social?
En el passat força telesèries catalanes han fet molta pedagogia, però actualment les coses no estan anant tant per aquí, ja no es fa amb la mateixa intensitat. No tenim cap consigna en aquest sentit, la nostra única obligació és crear un producte equilibrat, on hi hagi de tot i que pugui aportar elements de reflexió i de debat, però no més enllà d’això. També crec que en els darrers temps els registres lingüístics que fem servir s’han anat normalitzant, són més laxes. Es tracta d’anar al ritme dels temps que vivim.

Com estàs veient la imatge de Mataró i el Maresme que projecta la sèrie?
La Riera busca un Maresme atractiu, obert i lluminós. I en el cas de Mataró, també la projecta com una ciutat atractiva, orientada al mar, amb un clima agradable, un teixit social divers però equilibrat, i ben connectada a Barcelona. No la falseja, la mostra tal com és, com la gent se la troba quan ens visita. Però els mataronins no acostumem a fer-ne propaganda de tots aquests elements. Solem ser molt discrets i no fem massa apologia de tot allò que tenim.

Creus que és bona idea crear un poble fictici fent un puzzle de diversos llocs del Maresme?
Sí. No perds l'aroma del Maresme però tens la màxima llibertat per crear el que vulguis. Aquesta melange d'elements fa que res del que passi a la sèrie ho puguis identificar amb alguna qüestió real d'un lloc concret de la comarca. De fet, crec que aquesta opció que hem pres ens permet mostrar un Mataró i un Maresme més reals que la pròpia realitat, ja que projectem la imatge amb que es topa la gent quan venen a veure'ns. Als que ja vivim aquí sovint els arbres ens impedeixen veure el bosc, però la sèrie ens ensenya direcament el bosc. Tal i com es presenta a la Riera, l'espectador segur que pensa: 'anirem un dia al Maresme que segur que s'hi deu estar bé'. I això no és pas ficció, crec que és exactament així.