La Presó i la Caixa d'Estalvis fan 150 anys

El diumenge dia 8 de febrer de 1863, fa 150 anys, el governador civil de Barcelona Ignacio Llasera Esteve, es desplaçà a Mataró amb una triple finalitat: en primer lloc inaugurar la nova presó de Mataró, seguidament visitar el col•legi de Valldemia i, finalment, inaugurar la flamant Caixa d'Estalvis de Mataró.

La presó de Mataró era aleshores la més moderna del país, d'estil panòptic i projectada per l'Elias Rogent, arquitecte barceloní, que es va convertir en un exemple de l'estètica avançada aplicada al reformisme de la presó. L'edifici – segons ha escrit Francesc Costa al MataróEscrit del març de 1988 en un escrit titulat La presó de Mataró, fa 125 anys – venia a cobrir un buit secular, i a humanitzar les condicions de vida dels condemnats a passar-hi un tros de la seva existència.

La presó al llarg de la seva història va complir amb la funció per la qual havia estat creada. Als anys seixanta del segle XX, quan governava l'Ajuntament l'alcalde i jefe local del Movimiento D. Pedro Crespo, es van sentir veus de que calia derruir-la i fer-ne una de nova en un altre indret. L'Agàpit Borràs, arquitecte i ferm defensor del patrimoni local, va denunciar l'atemptat urbanístic que s'estava gestant. Finalment la presó seguiria en peu i des de fa pocs anys és un Hotel d'Entitats.

Pel que fa a la Caixa d'Estalvis de Mataró (posteriorment Caixa Laietana) no ha tingut la mateixa sort. L'entitat creada gràcies als esforços de Josep Garcia Oliver i d'altres, es convertiria en un dels motors econòmics de la ciutat. Durant quasi un segle i mig de vida va ser “venuda” per mans maldestres a una caixa de Madrid, de l'òrbita del PP, anant a parar dins del conglomerat de Bankia perdent-se bous i esquelles. Del naufragi de la Caixa d'Estalvis Laietana només ens queda una raquítica Fundació Caixa Laietana el futur de la qual ningú ho pot predir. Amb la seva desaparició la ciutat ha perdut un dels seus signes d'identitat més emblemàtics.

I referent a la tercera motivació del viatge del Governador Civil a la nostra ciutat, un 8 de febrer de 1863. la visita a l'escola de Valldemia, fundada l'any 1855, suposem que en deuria quedar admirat de la vitalitat i importància creixent de l'escola privada més prestigiosa de la península. La implantació de la línea fèrria entre Barcelona i Mataró l'any 1848, gràcies, entre d'altres, al mataroní Miquel Biada i Bunyol, va afavorir la seva ubicació a Mataró. Segons dades del període que va de l'any 1855 al 1879 el número total d'alumnes va ser de 962 dels quals 608 eren espanyols, 226 provinents d'Amèrica i 128 d'Europa. Això sol ja ens dóna una idea del nivell classista i elitista de l'escola fundada i dirigida pel pare Hermengild Coll de Valldemia. I segons el padró d'habitants de l'any 1868 a l'escola hi havia censades un total de 113 persones, nou professors, catorze dependents i 90 alumnes. D'aquests 31 eren d'Amèrica (29 eren cubans, un de Montevideo i un altre de Puerto Rico). I de Catalunya n'hi havia un total de 40 (33 de Barcelona, 3 de Tarragona i amb 1 Sabadell, Moià, Martorell i Solius).

D'aquella visita de fa 150 anys ens resta dir que la presó segueix dempeus si bé, com ja hem avançat, avui compleix una funció ben diferent per la qual va ser creada. Que l' Escola Valldemia continua fent classes, ara a l'abast de tothom. I que La Caixa d'Estalvis Laietana ja no existeix.