La premsa gratuïta catalana exhibeix el seu lideratge

Les Jornades Internacionals celebrades els dies 19, 20 i 21 consoliden Barcelona com la capital de la reflexió dels mitjans gratuïts. El president de l’Associació Catalana de la Premsa Gratuïta, Josep Ritort, ha aprofitat la trobada de més de quatre-cents professionals del sector per mostrar la foto de les audiències a Catalunya, on la premsa gratuïta és la més llegida a la majoria de comarques catalanes. “Podem estar satisfets perquè hem fet un pas ferm per demostrar el lideratge de la premsa gratuïta i consolidar Barcelona com la capital mundial de la reflexió sobre el nostre sector”. Aquesta va ser la valoració de Ritort, en la conclusió de les Jornades Internacionals que l’ACPG va organitzar a Barcelona els dies 19, 20 i 21 de novembre.

Durant els tres dies van passar per l’Auditori AXA més de quatre-centes persones per escoltar alguna de les setze ponències i taules rodones del programa. Entre els ponents i els assistents hi va haver una notable presència internacional, amb representants d’Alemanya, Àustria, Holanda, Suècia, Dinamarca i Noruega, així com d’Argentina, Colòmbia, Estats Units, Mèxic, la Índia i Moçambic. “No ens enganyem, en temps de crisi, aquesta presència que ens confirma que és possible fer un gran congrés de premsa gratuïta a Barcelona”, va dir Ritort en el discurs d’inauguració.

Davant l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i el Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, el president de l’ACPG va donar a conèixer la foto de la darrera onada d’audiències del Baròmetre de la Comunicació que demostra el lideratge de la premsa gratuïta a Catalunya. “Les nostres capçaleres estan entre els líders d’audiència a 33 de les 41 comarques catalanes. A 22 comarques som els més llegits, a 14 els segons més llegits i a 18 els tercers més llegits”, va dir Ritort mostrant el mapa comarcal de Catalunya en el que dominava clarament el vermell de l’ACPG. El conseller Tresserras va aplaudir la iniciativa de les Jornades i va reclamar que la premsa gratuïta sigui una eina de transmissió de la cultura catalana: “no hi haurà una veritable societat de la informació sense una bona informació cultural”, va afirmar. Per la seva part l’alcalde de Barcelona va destacar la funció informativa de la premsa gratuïta: “La informació elaborada des de la proximitat és la verdadera informació”, va subratllar en el seu discurs inaugural.

El moment de la premsa escrita
El publicista Lluís Bassat va protagonitzar la conferencia inaugural destacant les avantatges de la publicitat a la premsa escrita en relació a la televisió: “cada moment marca una manera diferent de fer publicitat i en una època de crisi el consumidor es torna més reflexiu i vol comparar característiques i, sobretot, preus. En aquest sentit la premsa escrita ofereix una lectura més racional que la televisió que és més emocional”, va dir el publicista que es va exclamar que molts anunciants continuïn apostant per la televisió “que és un mitjà saturat”. El publicista va dir que la presència de l’alcalde Hereu i del conseller Tresserras a la inauguració era “una demostració de la importància que està guanyant la premsa gratuïta en aquest país”. Bassat va ser un dels més de vint ponents que van passar per les Jornades per parlar d’estratègies en temps de crisi, de mitjans multicanal i de models d’èxit de la premsa gratuïta, que eren els tres blocs temàtics sobre els quals giraven totes les Jornades.

La competència dels mitjans públics
El sector de la premsa gratuïta també ha aprofitat les Jornades per analitzar el sector i fer autocrítica. En aquest sentit s’han organitzat tres taules rodones, una sobre el model informatiu de la premsa gratuïta que han protagonitzat periodistes de diferents capçaleres, una altra en què la premsa gratuïta s’ha sotmès a l’anàlisi de diferents universitaris europeus i una tertúlia en què polítics i editors han debatut sobre la competència dels mitjans de comunicació municipals. Periodistes i editors han reconegut que el repte “per alguns mitjans del sector” és millorar la qualitat informativa, tot i que també s’ha deixat constància que hi ha gratuïts amb redaccions professionalitzades que no tenen res a envejar als mitjans de pagament. Pel que fa a la relació entre mitjans públics i mitjans privats, l’ACPG ha anunciat que emetrà un manifest en què entre altres mesures es reclama posar fi a l’edició de butlletins municipals finançats amb publicitat d'empreses privades, en especial en aquells indrets del territori que ja disposen de capçaleres privades informatives.