Estem vivint un moment en el que se'ns aconsella, per damunt de tot, mirar de aconseguir les màximes cotes de plaer i la possibilitat de fer el que ens plagui a cada moment.
Els missatges que ens arriben des dels mitjans desdibuixen els límits personals i socials, incitant-nos a aconseguir tot amb el mínim esforç.
On resta el fet de treballar davant aquest plantejament? Què passa amb l'obligació, la responsabilitat i la disciplina que comporta el fet de treballar?
Molts viuen el treball com una obligació empipadora que solament és útil per a aconseguir els mitjans de supervivència i això ens fa venir a la memòria el passatge bíblic en el que Deu, expulsa Adan i a Eva del paradís per haver menjat de l'arbre de la Ciència del Bé i el Mal, tot dient-los: treballaràs per guanyar-te el pa amb la suor del teu front, referint-se al treball com a una maledicció.
Aquesta concepció del treball sembla ser què és la que ha quedat com a prevalent o més comú a la nostra societat. Així és, especialment, quan es tracta de feines dures, que no ens agraden o que s'han de fer en condicions difícils.
És ben cert, tanmateix, que, amb els canvis socials de les darreres dècades, el món laboral també ha canviat molt. Temps enrere i fins fa ben poc, les empreses eren estables i el treballador es podia instal·lar en elles amb sentiment de pertany-ne i de seguretat. Darrerament, la globalització i la deslocalització de les empreses per aconseguir mes guanys, ha fet que els llocs de treball siguin inestables, la qual cosa no afavoreix, precisament, la desitjable adaptació del treballador al seu lloc de treball.
Hi ha altres formes de renegar o abominar del treball com ara aquelles en les que hom aspira a una feina que demani poc esforç, horari còmode, àdhuc divertida i que és guanyin molts diners, com la que aspiren molts joves avui dia, molt poc realista i que rebutja els condicionaments que comporta començar a treballar.
Però hi ha altre forma de viure la feina, com a part essencial de la vida humana que és, com a dinàmica imprescindible per el desenvolupament de l'individu i per mantenir-se en una activitat constructiva que ens reporti un benefici a nosaltres i a la comunitat en la que vivim. En aquest cas, es lluita per aconseguir un treball que pugui satisfer les aspiracions personals, en el que es pugui gaudir amb la sensació i l'orgull de la feina feta. No es tracta de trobar la feina ideal que acaramulli els nostres desitjos, perque és probable que no existeixi. Es tractaria, dons, de fer allò per el que estem preparats i que ens produeix satisfacció el fer-ho. Om sap que, per ser feliç, en la mesura del què és possible, no es tracta de fer el que ens agrada sinó, mes aviat, de que ens agradi el que fem.
Una ocupació responsable i disciplinada, organitza a la persona i contribueix a apaivagar les ansietats pròpies de l'ésser humà.
Per mitjà del treball es poden aconseguir moltes compensacions en tant se'l consideri un patrimoni i un atribut humà i no una obligació o un càstig diví.
carmferrer@gmail.com
Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online
cheap phentermine online orlistat soma online lipitor
diazepam
cheap adipex sonata generic online
generic cialis online order vicodin online
modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil
order adipex
alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline
retin
lansoprazole paxil buy soma
naproxen keflex generic sildenafil
celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin
celexa
generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet
testosterone
tramadol orlistat buy fioricet online buy valium
lansoprazole buy adipex online
order soma soma buy vicodin online order
Comentaris