La nit en què comença el compte enrere

Ja s'han acabat. Després de menjar xocolata desfeta a l'Albada a ritme de la música de Los Labradores cada mataroní va tornar a casa i va marcar en el seu calendari particular el primer dels 361 dies que queden per a que Les Santes tornin a trucar a la porta. La del 29 va ser, per tant, una nit agredolça per tractar-se de l'ultima i per ser, però, una nit plena de ball, musica i gresca per acomiadar com es mereix la festa major per excel·lència. Una festa major que ens ha portat el mateix de cada any, però millorat i amb alguns actes nous que ja són un clàssic.

Com ja es tradició, l'ultima nit comença amb una mascletà a càrrec de la Pirotècnia Tomàs per donar pas a un ball d'unes 6 hores de durada en el qual dos grups mítics com són l'orquestra Cimarrón i la Salseta del Poble Sec van fent torns per ajudar als centenars de mataronins congregats al Parc Central a poder aguantar fins l'albada. Com a gairebé tots els actes de Les Santes, petits i grans, pares i fills, polítics, geganters i tota la fauna habitual de Les Santes es va reunir per passar-ho bé i aprofitar les últimes hores de festa major. I ho van aconseguir sense gaire més escàndol que els també ja tradicionals castells de cadires –que aquest any es van intentar evitar recollint molt més d'hora del normal els seients- o les picades a les barres.

Mataró agafa vacances després d'aquest sprint de Festa Major. I ara ja només queden, altra vegada, 361 dies per a que els Gegants tornin a prendre el control dels carrers, Mataró deixi de ser avorrida i morta a partir de les 10 de la nit i El Bequetero torni a sonar a tothora. Glòria a Les Santes!