La muralla de Can Xammar i el búnquer

El passat diumenge, dia 20, vaig assistir a la ruta guiada que l’empresa municipal PUMSA va fer per la muralla de Can Xammar. Vagi per endavant el meu agraïment, sense excepcions, a tothom que ha fet possible la recuperació d’aquest important tram de la muralla del segle XVI que tancava la vila de Mataró. No en va, és un dels pocs Béns Culturals d’Interès Nacional que tenim i la nostra obligació, en tant que ciutadans i ciutadanes, és deixar-lo a les generacions que ens succeiran en les millors condicions per al coneixement de la nostra història i per al gaudi i la contemplació.

Gràcies, també, a la persona que ens va guiar durant la visita per fer-nos-la tant atractiva. Gràcies a ella, i al llibre de referència que feia servir (Posant portes a la mar, d’en Joan Giménez Blasco) avui, els que varem poder-hi assistir, sabem millor el quan, el com i el perquè de la muralla de Mataró: com era la ciutat en les darreries del segle XVI, quants habitants tenia, els atacs que rebien dels corsaris nord-africans, quants anys varen necessitar per construir-la, el sistema constructiu utilitzat, la torre, el murs radials que li fan de contrafort, el pas de ronda, el mur de contenció del pas, i un llarg etcètera.

No obstant, com gairebé sempre a la vida, hi ha un però. En aquest cas, l’edifici comercial i d’oficines que la mateixa empresa municipal ha construït a tocar de la muralla. Conegut ja, entre molts mataronins i mataronines, com el búnquer, l’impacte visual que provoca sobre, en paraules dels mateixos organitzadors de la ruta guiada, el segon monument més important de la ciutat, no és de rebut. Amb la seva construcció, un espai que podia haver esdevingut referència de la nostra ciutat històrica ha quedat completament desvirtuat. L’estil arquitectònic, l’aparatosa contundència de la seva volumetria, els materials utilitzats, l’encaix a la força en un espai que li queda petit i, sobretot, l’excessiu protagonisme que adquireix sobre la muralla fan que a ulls de molts sigui un autèntic disbarat. Sembla ben bé com si algú hagi tingut interès en restar-li protagonisme al Bé Cultural per tal de penjar-se alguna medalla.

La saviesa popular, un vegada més, ha fet diana: la importància de la nostra muralla no mereixia un búnquer per company de viatge.