La Ministra i el TecnoCampus

Cristina Garmendia no és una de les ministres més conegudes d’aquest país. El PSOE-PSC ha tingut i té ministres més mediàtics com Adolfo Pérez Rubalcaba, Pedro Solbes, Trinidad Jiménez, Miguel Angel Moratinos, o gent nova com la recentment nomenada ministra de Sanitat, Leire Pajín. Agradin més o menys (a molts ciutadans els sobta que certes persones arribin a ministre), són i han estat els ministres de l’esquerra socialista moderna.

L’altre dia es va inaugurar el TecnoCampus (sí, fa més de 20 anys que se’n parla, que es projecta, que es construeix, i finalment ja ha arribat...però tard, com sempre) i va venir la “desconeguda” Sra. Garmendia, Ministra de Ciència i Innovació, per fer els honors. Segons la Ministra, Mataró torna a ser capdavantera gràcies al nou parc tecnològic, que farà de la ciutat una magnífica candidata per formar part dels municipis que competiran per la distinció de Ciutat de la Ciència i la Innovació. Sincerament, crec que per ser candidata a un guardó tan important no n’hi ha prou només amb reubicar la EUPC i la EUPF, no n’hi ha prou només en atorgar ubicacions a noves empreses, que no sempre tenen relació amb la Ciència i Innovació. Crec que faria falta una inversió i una aposta per part d’empreses d’I D per tal que formin part del TecnoCampus de forma activa, i desenvolupin projectes que millorin la ciutat des d’un punt de vista científic. Que facin aportacions a la Ciència i la Tecnologia.

No sé si és perquè estem en època electoral però dir que s’invertiran 6 milions d’Euros més, que s’afegiran als 21 milions amb que el Ministeri ja ha contribuït fins ara, em sona a una mesura electoral per “comprar” vots. No crec que els mataronins es deixin prendre el pèl. Si hem tardat més de 10 anys i hi hem destinat 21 milions d’Euros, i encara ens diuen que s’han d’aportar més diners...crec que no anem bé. Fa anys que aquest equipament, aposta estrella del Govern de la ciutat, hauria d’estar operatiu. Però és el que he dit abans: arriba tard, massa tard, i pel camí ha deixat perdre grans oportunitats. Empreses importants del sector de la innovació i les telecomunicacions no hi han volgut participar i han decidit anar a altres localitats amb un projecte, segons ells, més ambiciós.

I què proposo jo, segur que es preguntaran molts lectors. Doncs bé, proposo ser més àgils en el desenvolupament dels projectes. Si el Mataró Marítim, proposat pel PP ha de seguir el mateix camí, més val dedicar els esforços en altres coses. En els últims pressupostos, la partida destinada al desenvolupament del Mataró Marítim, que els experts ja han vaticinat que és per on ha d’anar el futur de Mataró, ha estat de zero Euros. Sí, sí...ho dic bé: zero Euros. A sobre, l’Alcalde Baron, el PSC de Mataró, i els diputats socialistes, estan disposats a no desenvolupar-lo si se’ls segueix demanant i recriminant que no fan res. A veure, els ciutadans volen que es generin llocs de treball, que hi hagi inversions privades a la ciutat, i que el teixit industrial, comercial, econòmic es desenvolupi.

Segons recull la premsa, en el seu discurs d’inauguració del TecnoCampus, l’Alcalde Baron va dir que gràcies aquest equipament s’ha arribat a un punt d’inflexió en l’economia de la ciutat. Hi estic d’acord, tenim un atur que ronda el 20% a Mataró i un índex que es troba per sobre l’índex d’atur al Maresme. Queda dit.

Per altra banda, fa gràcia escoltar la Ministra dient que Mataró és un exemple de com les Administracions locals han de tenir un paper protagonista en el canvi de model econòmic. I tant! Gràcies als socialistes, a la gestió de Baron i el seu equip, Mataró ha tingut un paper protagonista en la destrucció del teixit industrial a la ciutat. “Touché”!

Si fins hi tot la Sra. Pilar Gonzàlez (exregidora socialista) va dir que un polític ha de tenir visió estratègica i de futur. Doncs la meva pregunta és: quina és la visió dels socialistes? Parlen de dos projectes que no són seus. El primer, el de potenciar el sector del comerç urbà. Recordem que es deu a interessos comercials que el Corte Inglés s’instal•li a Mataró. I el segon projecte, és un projecte que el Sr. Baron i els socialistes en la campanya electoral municipal del 2007 van dir que era inviable, impossible i demagògic: el Mataró Marítim, proposat pel PP.

Faig una reflexió en veu alta: potser l’Alcalde de Mataró hauria de ser en Paulí Mojedano i no pas en Baron. Si fem cas de les paraules de Pilar González, tenir visió estratègica i de futur és el què caracteritza el projecte del PP, i no pas al projecte (que encara no tinc clar quin és) de l’Alcalde actual.