'La Marsellesa'

Un servidor de vostès, com la majoria dels mortals, he seguit ni que sigui a glopades el Mundial de Futbol que es celebra a Alemanya. No els vull pas atabalar de si aquest país ho ha fet millor que aquell altre. Deixem-ho pels entesos que, pel que es veu, ni ha molts. El que m'ha cridat l'atenció ha estat el comportament de les afeccions de cada país. Ja sé que no són cap model sociològic i que no representen per tant al comportament general del país respectiu. M'han agradat aquelles imatges on veies que afeccionats d'equips diferents s'han trobat, saludat efusivament i fins i tot s'han fotografiat. El sentit de l'humor, el fair play s'ha imposat per damunt de tot.

Ni ha, però, –com els anglesos– que la bronca, les baralles i les males maneres i la cervesa que engoleixen els donen caràcter. Mal caràcter. Els afeccionats espanyols s'han mostrat molt sorollosos. En “Manolo el del Bombo” és el més clar exponent. I hem vist moltes banderes espanyoles amb toro i sense. Alguns es van vestir de torero i d'altres fins i tot de guàrdia civil. Molts afeccionats s'han pintat la cara amb més o menys gràcia amb els colors del seu equip favorit. A l'hora de cantar algun himne que els representés els francesos han entonat La Marsellesa. Els espanyols més originals s'han inventat un “A por ellos” de tonada fàcil i festiva que ha tingut força fortuna fins que els de La Marsellesa han eliminat a l'equip dels toreros i guàrdies civils. I de la pitjor manera. Jugant millor.

Però no era això el que volia subratllar sinó el comportament, la parafernàlia, la mise en scène de les afeccions. No sé si aquestes obeeixen a criteris més o menys orquestrats des de les respectives federacions o bé són fruit de l'espontaneïtat. Podria ser que hi hagués meitat i meitat. Sempre m'he preguntat d'on surten tantes banderes espanyoles, per exemple. Tornant als himnes respectius els francesos juguen amb avantatge. El seu, La Marsellesa, és internacional. Tothom el sap i tothom l'ha cantat més d'una vegada: “Allons, allons enfants de la patrie. Le jour de gloire est arrivé!”.

A Espanya sense anar més lluny fins la II República (1931-1939) era l'himne revolucionari, de protesta, per excel·lència. En qualsevol manifestació popular s'entonava amb un fervor com si fos el propi. A Mataró durant la proclamació de la II República es cantà La Maresellesa, La Internacional i Els Segadors.

Sents tocar La Marsellesa, se't posa la pell de gallina i sense que ningú t'ho demani et poses a cantar-la. I és que forma part del patrimoni de la humanitat. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid buy ultram ambien arrack gradient hoodia heterozygote carisoprodol alprazolam online famvir alprazolam aleve order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax aleve reductil alprazolam retin-a gibbus fosamax