“Si et digués que no hem menjat de l’etiqueta del mestissatge durant molt de temps, seria una falsa. Però crec que hem evolucionat i ja som una banda autònoma, independent”. Míriam (Miry Matahari de nom artístic), la cantant de la Kinky Beat, es mostra una mica farta que el seu grup s’inclogui per defecte en l’escena mestissa de Barcelona, un calaix de sastre força desgastat. La Kinky Beat ja va pel seu tercer disc, Karate Beat, i és l’hora de reivindicar el so personal de la banda. Karate Beat incorpora més ritmes electrònics i nous estils en la banda com el dancehall, configurant una aposta per la música de ball.
Una altra de les novetats de l’àlbum és que la banda n’ha assumit la producció. “Teníem ganes d’investigar en aquest sentit, per endur-nos les cançons al nostre terreny”, explica Miriam. Karate Beat també inclou una picada d’ullet al hip hop en el tema Fire, on col·laboren noms com Dive Dibosso (7 Notas 7 Colores) o Payo Malo. “En principi no ho teniem planejat, però va sortir l’oportunitat i n’hem quedat ben satisfet. Ha estat una sorpresa veure noms com aquests rapejant sobre una base de drum’n’bass”, assegura la cantant. El directe de la banda també presenta modificacions, ja que s’accentuarà el protagonisme de la percussió i els instruments electrònics. Els seus fans podran satisfer la seva curiositat el dia 28 al Clap, on els barcelonins presentaran en exclusiva el seu tercer disc després d’un stage a la sala mataronina on han preparat el directe de la gira.
Divendres, dia 28. A les 10 de la nit a la sala Clap. Preu: 10 euros (guixeta), 7 euros (web).
-
Trajectòria
La Kinky Beat neix a la perifèria de Barcelona l'any 2003, integrant músics de grups com Jaleo Real, Trimelón, Radio Bemba o Radar Bcn. Ben aviat comencen a donar intensos concerts en que el punk, el reggae i el funk es barregen amb ritmes electrònics com el drum'n'bass. S'enduen el primer premi d'un concurs de maquetes organitzat per Radio Chango i Radio França Internacional, i prenen impuls per enregistrar el seu primer àlbum, Made in Barna (2004). El seu segon disc, One more time (2006) els situa com un dels grups de referència de l'escena mestissa de Barcelona, i els catapulta al continent europeu: arriben a actuar al festival britànic de Glastonbury.
Comentaris