Capgròs
La veritat que és que no han mancat opinions de tota mena sobre la crisi política arran del desastre produït al barri del Carmel de Barcelona a causa de l'esfondrament del túnel de serveis en la perllongació de la L5 del metropolità.
Hi hagut pronunciaments particulars en els mitjans de difusió, els hem pogut llegir i escoltar. Els uns de crítics i d'altres no tant.
De fet, el cas del Carmel ha tingut i té encara dues vessants a considerar. La repercussió en el col·lectiu d'afectats, la que és mereix més consideració i la del trasbals polític que ha generat l'ensorrament. Aquesta darrera ha tingut un abast social general ja que ha neguitejat i preocupat en un grau molt elevat l'opinió pública en relació a la classe política. Ha amenaçat de trencar la confiança que el poble li havia dipositat sense la qual la gestió de la cosa pública perd tota força i justificació de ser regida.
Enmig, doncs, de tantes opinions personals, trasmudades en articles i declaracions, hi hem trobat a faltar l'opinió de la intel·lectualitat. Què en deien de tot plegat les persones dedicades al conreu de la ciència. Per què les persones implicades en l'exercici de l'intel·lecte i de les arts, que sovint gaudeixen d'un reconeixement públic, no s'han pronunciat col·lectivament d'alguna manera. Per què no hi ha dit la seva? És prou conegut que el reconeixement social del qual gaudeixen els intel·lectuals els fa referent en situacions d'injustícia, de conturbació o de desgràcia.
No era convenient, o potser necessari, que l'estament pensant d'un país afectat per una crisi política de característiques imprevisibles emetés la seva opinió ?.
Pronunciar-se en situacions com la que comentem és, sens dubte, assumir un risc. Amb tot, l'opinió que haguéssim desitjat escoltar no calia que combatés a ningú. És més que segur que les reaccions no s'haguessin fet esperar pas. Tot i la neutralitat de l'opinió emesa, que bé li ha ser suposada, ni el govern ni l'oposició ni els seus defensors corresponents és possible que no en quedessin satisfets del tot.
No voldríem pensar que la nostra classe intel·lectual ha volgut, en aquest cas, fer com aquell que neda i guarda la roba en no fer cap tipus de pronunciament col·lectiu.
Resten molt lluny aquells anys en els quals podíem llegir no a la premsa, és clar, però sí per mitjà d'una difusió massiva i privada, escrits de reclamació o d'opinió a favor de la justícia social, de la llengua, de les llibertats fonamentals. El país ho necessitava. Era una reivindicació, una exposició d'alt nivell adreçades a un govern que segava tota llibertat. I constituïa, tanmateix un gran risc personal indubtable i també un cohonor per als ciutadans.
Tot just cosida la gran ferida, resta un buit que ha de tenir les seves justificacions. Amb sinceritat, però, no les hi sabem trobar.
Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical
xanax order fioricet amlodipine
soma telemanipulation cheap cialis online
alcohol order ambien
order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil
tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol
order ultram
ultracet prilosec
zoloft online punitive amoxicillin
buy cialis
adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid
buy ultram ambien arrack gradient hoodia
heterozygote carisoprodol
alprazolam online famvir
alprazolam aleve
order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online
zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax
aleve reductil alprazolam
Comentaris