La Fundació Jaume Vilaseca en hores baixes

Per raons professionals he seguit amb interès l'evolució del somni de Jaume Vilaseca, empresari mataroní que es feia estimar per tots els que el tractaven. Un projecte engrescador que consistia en dotar a la ciutat de Mataró d'un Museu tècnic de maquinària pel gènere de punt; maquinària originària dels tallers mecànics que van existir a Mataró i en altres indrets de Catalunya. Història recent, pels que ja som grans, que va representar posar Mataró en una immillorable dinàmica econòmica i un centre de reconeguda capacitat productiva en l'especialitat del gènere de punt. Es podia manufacturar el producte sense abandonar el municipi. Des del teixit fins a la confecció i l'acabat, a punt de ser comercialitzat. I això és la nostra història del segle XX, en la qual hi ha moltes famílies i generacions implicades.

Jaume Vilaseca va posar-hi els fonaments, sense estalviar esforços. A la seva defunció la família els ha assumit mantenint l'embranzida; conjuntament amb un entusiasta equip de tècnics que estima l'ofici i un grup de gestió encapçalat per Josep Maria Ferrer, dedicat a l'estudi, la divulgació i a posar-lo en el mapa de la xarxa de museus.

Al carrer Baldomer Vila, circulars i remalladores, interlocks i tricotoses... funcionen i han estat molt visitats els dies concertats; els arxius apleguen la història industrial de la nostra ciutat, amb la voluntat que aquest patrimoni sigui un element viu que ens prestigiï. S'ha fet al llarg dels anys i encarant demores i contrarietats. Ara tanquen portes, han resistit molt, tot esperant que a Can Marfà bufin millors aires. Un altre equipament expositiu perdut? Ai la política!