La conversa d'aquest estiu: els mosquits tigre

Evidentment s’ha parlat d’altres coses. Només faltaria! També de la impossible unió dels que es diuen independentistes… i de la calor. ¡Quina calor! Però, sobretot, s’ha parlat dels mosquits. A no tothom han afectat igual els mosquits. A alguns pràcticament no els piquen, per la seva sang, potser amarga, o per la seva pell, potser massa dura. I sembla que no els agrada pujar pisos. Molt poques vegades arriben al segon pis. En Joan em deia, però, que a ell aquest tema no l’interessa, que a ell no el piquen. A la seva dona sí. Li surten unes favasses com taronges! És evident que l’afecció no és uniforme, però deu ser bastant generalitzada perquè les farmàcies “hi han fet l’agost” aquest agost.

A casa meva, planta baixa i pati, n’hi ha molts i ens piquen a tots, però el que és diferent són les conseqüències. A mi, el burro va davant, m’acribillen, els puc matar de dos en dos clavats a la cama, però no observo altres seqüeles que les de no poder llegir el diari al pati amb tranquil·litat. A la muller i filles, quan surten al pati, els mosquits, que ja les esperen, els produeixen favasses i picors que han d’anar tractant amb vinagre o productes especialitzats. I els nets, abans de sortir a jugar amb la sorra, han de ser coberts tots ells amb repel·lents de mosquit, repe·lents que si llegíssim amb calma la lletra petita de les instruccions, segurament no usaríem. Però, ¿algú es veu en cor d’impedir que els infants surtin a jugar amb la sorra del pati?

L’Alcalde de Mataró, amb data 10 de juny, inici de l’estiu, signa un decret anunciant “mesures de prevenció per evitar la propagació del mosquit tigre”. Diu literalment aquest decret que “el més important i efectiu de cara a frenar la ràpida proliferació d’aquest mosquit és evitar la posta d’ous i el creixement de les larves aquàtiques. I això s’aconsegueix eliminant els punts d’aigua on poden créixer.” Si els “punts d’aigua” no es poden eliminar, s’hauran de vigilar dos cops per setmana per comprovar si hi ha larves i netejar-los. En tot cas, com passa amb les piscines, s’haurà de clorar l’aigua o tapar els recipients amb una tela mosquitera. Dons bé, el nostre Ajuntament ha anat instal·lant als nostres carrers moltíssims “embornals sifònics”, 11 al meu petit carrer, i no fa cas del que ell mana fer amb el Decret. I, lògicament, les bosses d’aigua d’aquests embornals han estat ràpidament colonitzades pels mosquits, malgrat que la regidora de Sanitat i Consum en el Ple del dia 2 de setembre negui aquesta possibilitat. Ara, si algun veí no ho ha impedit, són tots una font inesgotable de mosquits. Això ho pot comprovar qualsevol ciutadà que estigui disposat a aixecar la reixa de l’embornal i, amb un cullerot de mànec llarg extreure aigua del sifó.

És indignant que el departament de Salut Pública no compleixi el Decret signat pel senyor Alcalde i que no el compleixi malgrat les denúncies i reclamacions de ciutadans, que fins hi han portat mostres de larves extretes dels embornals. Les mesures del Decret contra el mosquit tigre són senzilles.¿Perquè Salut Pública no les aplica? ¿No troben estrany que el Decret que parla dels mil llocs que cal vigilar per evitar la proliferació del mosquit tigre, no parli dels “embornals sifònics”? ¿El Decret és d’obligat compliment per a tothom, però no per a la pròpia Administració? ¿No és això “abús de poder”? ¿Què amaga la Sra. Regidora negant que en els embornals hi puguin criar els mosquits? ¿És conscient el Departament de Salut Pública del dany sanitari que està causant la seva incívica i abusiva actuació?