L’IMAC afirma que l’anulació de la mostra de Marta Duran és ‘d’acord mutu’

L’anul·lació de la mostra commemorativa dels 30 anys de la trajectòria artística de la pintora mataronina Marta Duran és fruit de “l’acord mutu” entre l’artista i l’IMAC. Així ho ha assegurat a capgros.com Carles Marfà, el director del Museu de Mataró, on havia de tenir lloc la mostra el proper mes d’abril. Segons Marfà, l’IMAC va comunicar la setmana passada a Duran que l’organisme patirà una important retallada pressupostària l’any 2011 que farà impossible realitzar l’exposició a l’alçada que les circumstàncies es mereixen. Va ser la pròpia Duran qui va plantejar llavors anul·lar la mostra. “Ens va semblar una actitud coherent ja que el projecte que ella tenia en ment no es podia plantejar per qüestions pressupostàries”, ha apuntat Marfà.

El director del Museu assegura que els sap “molt de greu” no poder realitzar l’exposició, i entén que la pintora mataronina vulgui una mostra “amb unes condicions determinades” per commemorar els seus 30 anys de treball. “Ara no podem arribar a aquestes condicions, però no descartem pas poder-la fer més endavant”. Marfà ha apuntat que la reducció que patirà l’IMAC en els Pressupostos municipals de 2011 –presentats públicament ahir dijous- serà “significativa” i els obligarà a revisar tot el programa d’exposicions de l’any. “S’introduiran modificacions”, ha avançat, sense donar més detalls. El programa expositiu municipal es va presentar el mes de setembre passat en roda de premsa, i a més de l’exposició de Duran, inclou per al 2011 l’antològica de Josep Novellas, en col·laboració amb Caixa Laietana, i una mostra amb obres de Man Ray, entre d’altres.

Marfà ha negat, per tant, que hagi estat la “desídia” de l’IMAC la que ha portat a anular l’exposició, tal i com deixaven entreveure les paraules de Marta Duran a capgros.com. Duran va lamentar que tot i que fa més d’un any que l’exposició estava prevista, encara no li havien concretat el pressupost ni aspectes com la publicació d’un llibre que reprodueixi les obres exposades. Marfà constat que la dignitat en els producte final “la volen tant els que exposen com els que produïm l’exposició”.