Per a en Joan Banús i Tort, vell amic de Can Culapi. Per a la memòria d'en Francesc Vidal i Nonell, el meu avi patern.
Hola, capgrossos. Quan penso en Mataró, quan penso en el que he deixat enrere des de fa més de 25 anys, m'entristeixo perquè no tinc el següent:
1. El mar, la Mediterrània. Maremar/ feu-vos present/ a l'altar/ del meu paisatge... ha cantat Lluís Llach. Com em tira el record de la salabror, de les ones, l'escuma esquitxant-me el rostre mentre estava assegut a l'extrem de l'espigó! Ara, quan per alguna raó he viatjat a Cancún, a Huatulco, a Veracruz, a Acapulco, a Rosarito (allí, sobre el Pacífic, a menys d'una hora en cotxe de la frontera amb els Estats Units, es filmà part de la pellícula Titànic fent servir una maqueta del vaixell esmentat) per poc que he pogut he anat al vespre, sol, a passejar per la sorra, cercant la remor de les ones, l'olor del mar, un espigó. Però són paliatius: ara solsament tinc, la miro i la remiro, una ampolla mig plena de sorra de la platja de Mataró.
2. L'olor de la terra batuda. Durant la meva darrera estada entre vosaltres (1999) vaig pujar al C. A. Laietània, on tantes vegades havia jugat, de menut. En ensumar l'olor de les pistes de tennis, vaig cridar: Caram, estic a casa! Hi han olors que no s'obliden mai.
3. El C.A. Laietània. En va hem cercat, tota la família, un centre social com aquest a Mèxic. Hi ha piles de clubs on pots practicar tota mena d'esports, però la germanor que es vivia al Laietània no l'hem trobada enlloc.
4. L'estretor, la intimitat del carrer Barcelona. Per raons familiars (un oncle hi va tenir una rellotgeria allí, durant anys, davant del forn Maresma, aquest darrer propietat de cosins germans del meu pare) hi anava sovint. És un carrer fosc, intimista, no el puc definir d'altra manera, i no n'he trobat ni un de semblant a Mèxic.
5. La gasosa! La vella amiga, companya a l´Escolania de Santa Anna, Carme Alasà, em va fer un obsequi que m'arribà al cor: em va convidar a sopar amb la seva família (gràcies, família Alasà-Roure) i de primeres em va posar davant l'ampolla de gasosa! Em va fer una illusió... és un gust que no tastaré enlloc a Mèxic.
6. El cementiri vell. Els cementiris mexicans són molt més plans, les tombes romanen dos metres sota terra. No trobareu els blocs de nínxols sobreposats tant característics de la Mediterrània. A un d'aquests nínxols hi reposa el meu avi patern, el meu millor amic d'infantesa, i hi ha vegades que em caldria anar allí per a parlar amb ell.
7. Les castanyes. Les castanyes torrades, amb el seu olor, ficades dins paperines, que venien prop de Valldemia. A Mèxic en trobes poques, de castanyes, caríssimes, i no hi ha ningú que te les torri.
8. El dia de Reis, la cavalcada. Tampoc d'això en tinc, a Mèxic. I quantes vegades, de menut, amb els pares i germans, havíem anat des de l'Avinguda Recoder, on vivíem, a veure passar els Reis!
9. La tranquillitat d'anar pel carrer. Vosaltres encara podeu caminar a les tantes amb un mínim de seguretat: a Mèxic és suïcida vagarejar cinc cents metres per un carrer a la una o dues de la matinada.
10. Parlar català tot el dia. Sentir la nostra llengua, estimar-la, fer-la cada dia més gran emprant-la correctament! Som catalans, és un dels nostres patrimonis.
11. Els Pastorets de la Sala Cabañes i la Missa de les Santes a Santa Maria. Són dos fenòmens únics, exclusius de Mataró.
Tant de bo, lector, prenguis en compte aquest testimoni d'un emigrant i estimis una mica més el que tens. La llista de carències i absències de vegades et fa la vida molt dura. El meu cor augmenta el ritme, començo a plorar mentre escric això, i dic, alt, clar i fort: VISCA MATARÓ, VISCA PER SEMPRE MÉS MATARÓ!
Fins a la propera.
cescatala@yahoo.com
Francesc Vidal i Lladó (Mataró, 24/03/1966) viu a Mèxic des del 1981. És grafòleg, llicenciat en ciències de la informació, fill de Can Culapi, ex soci del C.A. Laietània, català de cor i mexicà d'adopció.
Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical
xanax order fioricet amlodipine
soma telemanipulation cheap cialis online
alcohol order ambien
order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil
tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol
order ultram
ultracet prilosec
zoloft online punitive amoxicillin
buy cialis
adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid
buy ultram ambien arrack gradient hoodia
heterozygote carisoprodol
alprazolam online famvir
alprazolam aleve
order cialis xanax online
Comentaris