Capgròs
L'Enric ha llegit el meu article i em para pel carrer: Pim està força bé el que dius sobre l'anar a votar, però t'oblides que el més important és la llibertat d'expressió.,És un dels Drets de l'Home, i la seva defensa, sí que és democràcia. A mi els polítics m'han decebut molt. Hi creia! Estava convençut que amb la democràcia podíem aconseguir alló que la dictadura franquista ens havía negat, peró ara estic molt decebut. És, precisament, per culpa dels enganys i interessos egoistes dels polítics que, per comptes d'anar endavant, anem endarrera. Només pensen en ells o en el seu partit. Només pensen en els vots. Ara no els puc votar. Ells sí que són un perill per a la democràcia, i crec que la manera més clara de demostrar el meu rebuig és no anant a votar. Si ningú anés a votar, s'acabaríen aquests polítics mentiders, corruptes i ineptes. I votar en blanc no m'agrada. Votar en blanc és el vot dels tontos, és el vot dels que no saben què votar i jo sí que ho sé : vull que pleguin.
I tot aixó dit com una metralleta. Volia intervenir, però no podia. Ostres, però si l'Enric era un entusiaste d'un partit d'esquerra i catalanista. I fins recordo que una vegada, ja fa un temps, em va reptar per la meva, segons ell, tebiesa, per la meva excessiva prudència!!
Jo no podia dir altre cosa que el que ja havia deixat escrit : No fer us d'un dret el d'intervenir en l'elecció dels nostres gobernants, en aquest cas - és fer passos cap a la pèrdua d'aquest dret. I afegir-hi que l'abstenció és una mesura massa còmoda per ser bona. L'abstenció és, també, el vot dels passotes i és impossible distingir els diferents motius de l'abstenció. És, doncs, ineficaç i perillosa.
Però com que els meus arguments sembla que no el convencen, se'm va acudir dirigir la conversa cap un altre aspecte i, amb certa por- esta força exaltat - li dic: No veus Enric que els polítics són una representació de la nostra societat? Tots aquests defectes que denuncies, no seran també, desgraciadament, els nostres? Diuen que cada poble té els dirigents que es mereix
Ell dubte un moment, però seguidamentcontraataca : Precisament perquè volen representar-nos , esdevenen personatges públics. No només han de ser eficients, que no ho són, sinó també exemplars. Han de ser un model a seguir per als altres ciutadants
I vaja quins models! Malgrat reconèixer que té molta raó, replico : Te'n adones que, en certa manera, estàs desitjant l'aparició d'un líder superhome que acabarà decidint per tots. Que no saps història? Tots aquests salvadors, tan de dretes com d'esquerres, varen acabar carregant-se la democràcia, carregant-se la llibertat. Aixó és el que tu vols?
Segurament ho he dit amb massa vehemència. Ultimament m'acostuma a passar. L'Eric, ara ja picat, dispara : No admeto que em diguis que soc poc demòcrata. M'esforço a estar al dia dels problemes de la ciutat i del meu país i crec en la participació dels ciutadants en les qüestions públiques. No sóc un passota. Jo participo. Ara mateix estic collaborant en l'organització del REFERENDUM SOBRE LA INDEPENDÈNCIA. És una iniciativa sortida de la gent, sense polítics professionals, però plenament democràtica. No és una campanya per a la independència, sinó una consulta perquè tothom sàpiga que pensem els ciutadants d'aquest país sobre aquesta important qüestió. És la iniciativa popular que més persones i recursos ha mobilitzat. I, Pim, com tu ja saps, molts polítics que parlen i parlen de democràcia i de participació, o s'hi oposen, o hi fant el buit. Jo sóc molt més demòcrata que ells!!
Uns dies després ens tornem a trobar i, amb un somriure un punt burleta em diu : Estigues tranquil. En les pròximes eleccions, com a mínim, votaré en blanc. La democràcia no es perdrà pas per mi.
Comentaris