L’empremta de la humanitat

Un passeig per la nova “Plaça de la Muralla” de Mataró ens ha servit, al Setciències i a mi, per encetar una apassionant discussió sobre la capacitat constructora del esser humà. I evidentment no estem pas d'acord l'un amb l'altre. Jo intento convèncer al Setciències de que els homes de l'antiguitat sabien construir millor les coses que els homes d'ara. I el Setciències insisteix que l'enginyeria i l'arquitectura actuals són el súmmum i que com més avancin aquestes ciències, millor per la humanitat. Però, home, què no te n'adones? Li dic: "La història em dóna la raó".

El Setciències se'm queda mirant esperant els meus arguments. Si vols et poso uns quants exemples, li dic. “Fes-ho.” Diu el Setciències. Doncs mira, dic jo, començaré per un exemple ben proper: la Sagrada Família de Gaudí. Fa cent anys que es construeix, però mira que maca que està quedant i pensa en els cents d'anys més, per no dir milers, que la continuaran admirant els nostres congèneres. O el Taj Majal de la India, continuo dient, que fa més de 350 anys que el van construir i encara resisteix amb tot el seu esplendor, i el que li queda... O que et sembla la gran muralla xinesa? Dos mil anys construïda i mira-la, tant bufona i tant sencera. Quans milers d'anys més creus que aguantarà? Ah! Se m'oblidava la gran piràmide de Gizeh: construïda fa uns quatre mil sis cent anys. La construcció humana més gran que s'ha fet mai i la que més perdura. Que m'has de dir ara! Digues una sola cosa feta en l'actualitat que se sàpiga del cert que aguantarà tant de temps. El Setciències se m'ha quedat mirant amb un somriure burleta. El seu maleït somriure burleta! Però aquesta vegada no m'enganxarà. És impossible!

“Bé", ha començat el Setciències, "la qüestió és que sí que hi ha una cosa moderna que aguantarà molt més anys que la piràmide, la muralla, el Taj Majal i fins i tot, mal et pesi, La Sagrada Família". Ah sí, què? Li pregunto enfurismat. "Doncs les petjades que van deixar els astronautes que van anar a la Lluna. No sé si saps que a causa de la poca gravetat lunar, una sisena part de la de la Terra, i de la nul•la erosió que pateix la superfície lunar, tret de la caiguda de meteorits, es creu que les petjades poden arribar a durar més de 10 milions d'anys. Passant a ser la cosa feta per l'home que molt possiblement sobreviurà a l'espècie humana". Vaja, una vegada més el Setciències s'ha sortit amb la seva. La discussió s'ha acabat de cop, perquè no se m'acudeix cap argument ni cap exemple per rebatre el seu. Així que silenciosos i pensatius deixem la Plaça de la Muralla en direcció a la baixada de les escaletes.

I llavors, quan no he fet ni trenta passes, se m'acut una cosa que sobreviurà a les petjades de la lluna, i li he dit: Setciències, hi ha una cosa que aguantarà més que les petjades de la lluna. Ha posat els ulls com a plats. “Ah, sí?” Ha dit estranyat. “El què?” Doncs aquesta maleïda “passarel•la provisional” que ha muntat “provisionalment” l'ajuntament de Mataró. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid buy ultram ambien arrack gradient hoodia heterozygote carisoprodol alprazolam online famvir alprazolam aleve order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax aleve