L’art d’havanejar

El passat divendres 25 de novembre el Clap va acollir el concert de l'Habana Blues Band, una banda de rock llatí que arribava amb fama de gran grup musical i que van agradar, però no convèncer. Sorgida d'un projecte cinematogràfic, la pel·lícula del director espanyol Benito Zambrano Habana Blues, el grup es va formar quan el cineasta cercava un grup de músics disposats a composar la banda sonora original del film, que explica la història de misèria i lluita d'un grup de joves músics de la capital cubana per assolir l'èxit com a professionals de la música.

L'èxit de la pel·lícula de Zambrano estigmatitza la banda, que des del nom fins al posat recorden a fotogrames del guió, tot i que els actors de la pel·lícula eren uns altres. L'Habana Blues Band va propiciar un concert digníssim, amb una base percutiva i melòdica exemplar: una bateria imparable, un percussionista llatí de congues caribenyes i un baixista que no deixava alentir el compàs.

La banda es mou en el magma de l'autodenominat rock llatí, on hi entra tot allò que es mou a ribes del mar caribeny i que no fa justícia; des del pop-rock cantat en castellà dels mexicans Maná fins al son de Bebo Valdés, no és just que tot quedi encorsetat dins un mateix sac. Parlem de bon rap, parlem de bon son, parlem de bon soul, parlem de bon reggae, parlem de bon pop, parlem de bon blues, parlem de bossa-nova, però ja és hora d'anomenar cada cosa pel seu nom.

Els Habana Blues Band van començar el concert amb empenta, amb dos cantants entregats, i un estil més propi de Los Secretos que del Buenavista Social Club. Ells són cubans, però saben mesclar les onades melòdiques que els arriben dels Estats Units –en el rap, el blues, en el hip-hop- d'altres illes veïnes –en el reggae o en el dub- o de la mateixa Europa –el rock més gastat-. Va ser un recital heterodox, molt polivalent, on les guitarres elèctriques es combinaven bé amb la guitarra clàssica que tenia pintada sobre la fusta una bandera de la Cuba socialista. Un element a destacar va ser el deliciós exotisme del pianista, que no va deixar en tota la nit de recordar que tot allò que sonava s'havia composat i tenia l'origen a mig camí de la Plaça de la Revolución i el Malecón. Es van crear en l'aire postals tragicòmiques del llenguatge del carrer i l'alegria cubana, fotogrames de clubs nocturns de blues amb puros i ron.

El públic va respondre a mitges, potser perquè una mescla d'estils tant curiosa a vegades es fa difícil de digerir. Les primeres files van ballar encantades tota la nit, botant a ritme dels ritmes sincopats tant típics de la banda. La mala pata de la nit van ser les últimes. Que no van arribar a il·luminar-se pels focus de l'escenari perquè la proposta era bona, però massa confusa. Els Havana Blues Band van defensar el seu propi estil, el d'havanejar. Potser era això. Els ecos d'una ciutat que explica que a Cuba es toca i sona tot i res alhora.

Mira els vídeos del concert 1 2
Mira les fotos del concert 1 2 3
Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil buy soma naproxen keflex generic sildenafil celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin celexa generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet testosterone tramadol orlistat buy fioricet online buy valium