L’ànima viatgera de Les Santes

“No és fàcil plantejar una exposició com aquesta”. El fotògraf mataroní Janusz Szpakowski ha de resoldre un dels encàrrecs més complexos que ha hagut d’afrontar en la seva carrera professional: convertir les prop de 4500 fotografies que va realitzar durant Les Santes de 2010 en una mostra a l’Ateneu que reculli l’essència i identitat – i també la seva visió personal- de la festa major mataronina. “És tot un orgull que l’IMAC m’ho demanés, però també sento molta responsabilitat”, constata Szpakowski. El fotògraf d’origen polonès, afincat a Mataró des de fa més de 10 anys, s’ho ha pres molt seriosament, amb solemnitat fins i tot. “Em fa por decebre la meva ciutat i posar en joc la confiança que han dipositat en mi”, assegura, conscient que l’exposició fotogràfica de Santes és una de les més visitades i comentades de l’any a la ciutat. “És que sóc molt sensible a les crítiques”, bromeja.

Abans d’iniciar el rally fotogràfic, Szpakowski va fer una ronda de consultes entre alguns dels ‘santeros’ de més pedigrí de la ciutat, en busca d’assessorament. “La conclusió que en vaig treure és que la festa té un caràcter i una personalitat molt marcades, que és molt mataronina, i per tant que no podia sortir a retratar-la amb una idea o un fil conductor preestablert”, destaca el fotògraf. Szpakowski va viure una setmana estressant, corrent amunt i avall “per no deixar escapar cap acte” i no perdre’s el “moment”, que és com el grial dels fotògrafs. Quan va revisar totes les imatges captades, hi va veure reflectida la seva personalitat, en la manera com la seva mirada es reflectia en les instantànies . “Vaig veure que havia nascut quelcom meu”, explica.

L’exposició porta per títol ‘Instants d’un viatge’, en relació directa amb la naturalesa transitòria, de ‘cul inquiet’, de Szpakowski. Ha viscut a quatre països (Polònia, Noruega, Holanda i Catalunya) i s’ha mudat de casa en més de vint ocasions. “M’he passat la vida de viatge”, diu, malgrat que en la darrera dècada ha trobat l’estabilitat a Mataró, on gestiona l’estudi fotogràfic Visions. La mostra que s’inaugura aquest divendres estarà formada per unes 50 fotografies, ordenades cronològicament per oferir un recorregut temporal per Les Santes de 2010. Imatges sense retocs digitals, de gran format, on la gent, el públic, és el centre d’atenció més enllà de l’acte festiu en sí. “Jo sóc retratista, així que he volgut donar tot el protagonisme a la gent”. Les cares de decepció dels infants a l’Anem a tancar, que l’any passat es va haver de suspendre a causa d’un intens xàfec, n’és un bon exemple.

El primer contacte
Ara fa precisament 10 anys que Szpakowzki va viure la seva primera experiència ‘santera’. Portava prop d’un any instal•lat a Mataró, i va convidar un amic holandès a viure la festa major mataronina. Junts se’n van anar cap al Desvetllament Bellugós. “Al cap d’un parell d’hores ja érem a casa, després de fugir corrent, acollonits de por”, relata. L’esperit festiu gairebé incendiari d’aquesta nit mataronina, amb milers de persones baixant i pujant l’estreta Riera a ritme de Bequetero i ballant al voltant de la família Robafaves i la Banda, xocava massa fort amb el seu caràcter centreeuropeu. “Però vam veure com tota aquella gent sabia combinar disciplina i ordre amb diversió, quan arribava el ‘i quinze’ deixaven anar tota la tensió acumulada i ningú prenia mal”, descriu el fotògraf, que reconeix que mai s’ha sentit gaire còmode entre les grans masses. Un petit trauma radicat en la seva joventut, a Polònia, quan assistia com a fotògraf a les manifestacions contra el règim comunista. “Allà, quan se sentien petards, tothom corria, perquè eren boles de goma o gasos lacrimògens. Aquí, en canvi, tothom té el somriure als llavis”, constata.

Una dècada més tard d’aquell primer shock, Szpakowski s’ha acostumat plenament a les Santes, se les sent tan seves com qualsevol mataroní, i de fet hi participa activament, ja que és membre de la colla castellera Capgrossos. Si s’ha de quedar amb un acte de Santes, més enllà del Desvetllament (“si no el vius, no pots dir que coneguis la festa”, assegura), escull l’Escapada a Negra Nit. “El correfoc és tan bell com bestial”.