L'altra cara del bufó

Després de tot el rebombori que és va generar l’any passat arrel de les declaracions que va fer Pepe Rubianes a TV3, Lorca eran todos segueix girant i aterra aquest dissabte a Mataró, en una representació fora de la temporada estable de teatre i dansa. En paraules de Rubianes, Lorca eran todos és un homenatge a la figura del gran poeta i a tots aquells demòcrates que van patir la mateixa sort (mort per afusellament) a la guerra civil espanyola.

El primer cop que Rubianes va sentir parlar de Lorca fou cap als anys 50, quan un professor seu de “formación del espíritu nacional” li explicà que era poeta i que tots els poetes eren maricons. Més tard va assabentar-se de que era “rojo” i que va morir el 1936. La manca de respostes a la pregunta de com va morir va ser el que va enfortir el seu interés. Mentre gestava un documental per a televisió sobre aquest tema en un dels seus viatges a Kenya es va adonar que tot encaixava millor en una posada en escena teatral.

L’espectacle està plantejat com a teatre-document a partir de textos d’Agustín Penón, Ian Gibson, Eduardo Molina Fajardo i José Luís Vila Sanjuan, historiadors que van treballar el misteri de la mort de Federico García Lorca aportant una mica de llum a aquelles dates sinistres que segaren als 38 anys la vida d’un dels poetes més universals de la llengua castellana.

La interpretació va a càrrec de deu joves actors (la majoria d’ells sorgits de l’escola de teatre de Bertí Tobías, excompany de Rubianes durant la seva etapa a Dagoll Dagom) i una ballarina, què donen vida als diferents personatges del viacrucis lorquià: Lorca a Madrid l’any 36, Lorca a Granada a les mateixes dates, Lorca amenaçat, Lorca s’amaga a casa del poeta Luís Rosales, detenció i mort.

L’humorista gallec mostra els fruits de les seves lectures i investigacions donant veu a una sèrie de persones de l’entorn del Poeta: quatre germans de la família Rosales (Luís, professor i amic que l’amaga a casa seva quan comença la repressió granadina; Esperanza, testimoni dels seus darrers dies al domicili familiar; Miguel, falangista que l’acompanya amb intenció de protegir-lo quan és detingut; i José “Pepiniqui”, alt càrrec de la Falange granadina que s’esforça inútilment per salvar-li la vida); José Caballero, pintor i amic, testimoni dels darrers dies a Madrid; Margarida Xirgu, amiga i actriu d’obres seves a qui havia d’acompanyar de gira americana però a qui declinà la invitació; Isabel García Lorca, la seva germana menor (presidenta de la Fundació fins la seva mort recent); Rafael Mnez. Nadal, professor i íntim, depositari del manuscrit de “El Público” quan marxa a Granada camí de la mort; Queipo de Llano, general nacionalista conegut per la seva brutalitat sense límits; Ramón Ruíz Alonso, diputat de la CEDA i responsable de la seva detenció i mort; José Valdés, comandant elevat a governador, responsable màxim de la represió granadina, cesat per Franco “per animal”; Emilia Llanos, la seva millor amiga a Granada, que mor boja al 67; i Francisco Franco, de qui, segons Rubianes, “está todo dicho, ¿no?”.

Dissabte, dia 15 · A les 9 de la nit al teatre Monumental. Preu: 20 euros (platea), 18 euros (amfiteatre).