L’agrupació parroquial i la celebració de les Santes

La notícia de l’agrupació en una sola entitat pastoral de les parròquies de Santa Maria i Sant Josep de Mataró, ha causat un cert desencís a la ciutat. Els recursos humans de què disposa el clergat cada dia són més escassos, aquesta sembla que n’ha estat la causa.
Enguany, per primera vegada, se celebrà la Festa de les Santes, ja consumada l’agrupació.

No deixa de preocupar, a parer nostre, que una basílica que conté en la seva fàbrica la Capella de les Santes, patrones de la ciutat, decorada pel pintor Massot amb llenços de gran bellesa, on es guarden les seves relíquies, espai en el qual també hi ha el mausoleu del rector màrtir i beat Dr. Josep Samsó; . una basílica que posseeix uns dels retaules barrocs més bells de Catalunya com són el del Roser o la Capella dels Dolors, amb tota una estructura de sales, àdhuc amb cementiri, per al desenvolupament de la vida de la Confraria corresponent. Capella que va ser decorada pel reanomenat pintor Viladomat, tot d’un estil igualment barroc d’impressionant factura; una basílica que posseeix la Capella del Santíssim, dissenyada per l’arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch, mostra de l’arquitectura religiosa del Noucentisme, no deixa de preocupar, doncs, que aquest temple no pugui ser regit per un rector titular en exclusiva.

No és que pensem pas que a Mn. Segimon Garcia i al seu vicari Mn. Carles Batlle, que fins ara atenien la parròquia de Sant Josep, els manqui capacitat per a la nova comesa que se’ls ha encomanat. No es tracta d’això.

El que pesa és el fet de minorització que suposa el nou agrupament parroquial per a Santa Maria, per a la basílica mataronina...

No es podien trobar altres solucions per al temple i la parròquia emblemàtica de Mataró ?
No es podia nomenar una regència de seglars o un rector seglar, per a la vida operativa i associativa parroquial de Santa Maria sota la presidència d’un sacerdot per als oficis litúrgics ? Amb el potencial que atresora el temple basilical mataroní, tant el de caràcter material i artístic com el de tradició litúrgica i de devoció popular, no era el moment adequat d’innovar i d’aplicar idees amb imaginació renovada?. Potser, l’ara emèrit rector de Santa Maria, Mn. Barat, s’hagués avingut a aquesta solució o a una de semblant. Mn. Barat ha fet una gran tasca en tots sentits i calia reconèixer-la-hi .

Discordem que Mataró és mereixi el tracte que li ha donat la cúria arquebisbal.

Tot i amb tot, celebrarem la Festivitat de Santes Juliana i Semproniana, màrtirs i filles de Mataró com cada any. Amb el cor una mica encongit, això sí.