L’agenda de Les Santes

Fa vuit dies vaig passar a prop d'una escola on hi havia un grup de nois que jugaven a pilota. De cop, la pilota va saltar la reixa i em va caure als peus. Estava a punt de fer un llançament únic —sobre tot perquè mai n'he fet cap— quan un dels xicots va demanar-me siusplau si podia retornar-los la pilota. Va alçar la veu i va dir: «Què li fa res llançar-la, senyora?».

Senyora.

Fa uns quants anys, quan mirava el programa de la Festa Major, tot era buscar-hi les festes nocturnes: concertes, balls, escapades a negra nit... Tot em semblava poc. Els focs m'agradaven de petita, però a l'adolescència m'avorrien força. Segurament perquè era d'aquelles coses que s'han de fer tant sí com sí amb els pares. I jo estava en edat d'escapades (a negra nit o a ple sol).

Ara, en canvi, quan rebo el programa de Santes m'afanyo a buscar-hi gresques matinals, o de tarda (però que no acabin tard). Sóc la reina de la xeringada i del ball de gegants. La dormida m'agrada, però la gentada em fa por. Quan passen en Robafaves i companyia, els anomeno pel seu nom i quan un fill meu té por dels nans, corro a tocar-los, com si fos ximpleta. Vaig a veure espectacles teatrals quan comença a vesprejar i exhibicions gimnàstiques, però només quan els participants son criatures. Les Santes, ara, ja no són boges, ni noctàmbules. S'han tornat familiars i criatureres. I una llauna, segons com, però una llauna d'aquelles que es fan de gust perquè saps que sembres alguna cosa, perquè és un primer pas, un pòrtic del que haurà de venir quan els meus fills ja no em necessitin per divertir-se.

Aquest matí he rebut el programa de Santes i m'he omplert l'agenda de compromisos. Per suposat, els focs en formen part, com una tradició d'aquelles que convé passar de pares a fills. Quan repasso la llista, no sé per què, recordo aquells xicots que jugaven a pilota. I també les vegades que vaig córrer davant la Momerota, i els balls de fi de festa, i els concerts, i els amics... I arribo a la conclusió que potser podria buscar una cangur per anar a veure les habaneres.

Senyora, van dir-me aquells nois que jugaven a pilota. I jo em vaig ofendre (sense que se'm conegués). Ara penso que potser tenien raó. Quines coses. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid buy ultram ambien arrack gradient hoodia heterozygote carisoprodol alprazolam online famvir alprazolam aleve order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax aleve reductil alprazolam retin-a gibbus fosamax cephalexin kneebend lassitude ibuprofen adiposis prozac online corrugating buy adipex sibutramine