Josep M. Ferrer, in memoriam

El dissabte dia 25 moria, als 80 anys d’edat, Josep M. Ferrer i Gibert, després de patir una cruel malaltia. Havia nascut l’any 1932 a Barcelona però des de ben jove la seva família es traslladà a viure a Mataró on s’hi va integrar plenament.

Treballà a diverses empreses i a la metal·lúrgica “Diamants Industrials RODER S.A.”, d’administratiu. La seva relació amb el personal sempre ha estat excel·lent ajudant a tothom en tot allò que se li demanava.

Va formar part de la Junta Directiva de l’Associació d’Antics Alumnes i Amics de l’escola Pia de Santa Anna on, als anys cinquanta i seixanta, es van organitzar els primers cursets de gramàtica catalana de la postguerra a Mataró, que van anar a càrrec del professor senyor Manuel Clariana. El rector de Santa Anna era llavors el pare Josep Liñan i el president de l’Associació d’Antics Alumnes era Lluís Casas i després l’Isidre Puig. Josep M. Ferrer i Juli Cusachs varen ser els artífexs de la continuïtat dels cursets. I fou Josep M. Ferrer qui va establir contactes amb l’Òmnium Cultural de Barcelona, amb Joan Triadú, posant-se les bases de la introducció del català a les escoles.

L’any 1967 l’esmentada Associació d’Antics Alumnes va propiciar un homenatge a la figura de Josep Puig i Cadafalch, al centenari del seu naixement, on en en Josep M. Ferrer s’hi va dedicar amb el seu entusiasme contagiós. L’any següent van tenir lloc els actes del centenari de Pompeu Fabra, per iniciativa de l’Agrupació Científico Excursionista del Centre Catòlic. Com a conseqüència d’aquesta commemoració Òmnium Cultural de Barcelona encarregà a Jesús Segura (president aleshores del Centre Catòlic) per posar fil a l’agulla per crear una delegació d’Òmnium a Mataró. I convocà a a un reduït de ciutadans entre els quals hi havia Josep M. Ferrer

I no solament va participar en la seva fundació sinó que formà part de la seva Junta entre el 1971 al 1974 de comptador i de l’any 1977 al 1981 com a tresorer.

Josep M. Ferrer també formaria part del nucli fundador del Club d’Opinió Jaume Llavina (1990) del que seria únic secretari fins la seva mort.

Posteriorment formaria part de la Fundació Jaume Vilaseca convertint-se en el motor al torn del qual s’anava avançant per convertir-la en el futur Museu del Gènere de Punt, que dissortadament no ha pogut veure-ho assolit.

També ha estat al darrera de l’organització de l’arribada de la Flama del Canigó i de la missa de Sant Jordi.

Gran excursionista es coneixia el país, que ell tant ha estimat, pam a pam. Home meticulós s’anotava la fitxa de cada sortida i quan feia falta organitzava visites o viatges amb la gent que estimava.

Mataró ha perdut una gran persona. Un referent i si és veritat que a l’altra vida hi ha un cel per a la bona gent en Josep Maria ja hi deu ser i – n’estic segur – que ja està organitzant alguna activitat amb l’optimisme que l’ha caracteritzat tota la seva vida.
Descasa en pau, Josep M. Ferrer i Gibert.