Esto que estás oyendo, ya no soy yo
. Amb aquestes paraules comença l'últim disc de Jorge Drexler, Eco, una frase que semblava fer referència a les circumstàncies que van condicionar la seva visita a la Sala Privat el passat divendres dia 29. Per una banda, el cantautor uruguaià tornava a Mataró per tercera vegada precedit per l'èxit que otorga haver sigut el guanyador d'un Oscar a la millor cançó. Una metamorfosi mediàtica que no tenia res a veure amb l'espectació que va aixecar en les seves dues visites anteriors, a Lasal i al Clap. Per l'altra, el ritme d'actuacions dels útims dies va afectar a la salut de Drexler provocant-li una afecció a la gola el mateix divendres que va fer perillar la celebració del concert.
Entre el públic s'hi trobaven seguidors incondicionals de Drexler, curiosos atrets per l'estela daurada que provoca l'obtenció d'un Oscar, i fins i tot representants de la comunitat uruguaiana. Hem vingut per la part que ens toca comentava l'Andrea Morales. Asseguts, tal i com aconsella la música pausada del compositor de Montevideo, els assistents van haver d'esperar durant un quart d'hora a la seva aparició.
L'idilli entre el respectable i Drexler va començar des del mateix moment en que va fer presència a dalt de l'escenari. Ataviat amb una americana que li estava llarga, uns llampants pantalons verds i unes senzilles bambes d'estil urbà, va arrencar els aplaudiments dels presents al excusar-se pel seu estat de salut. Amb la gent a la butxaca, i fent gala d'un caràcter introspectiu i però extremadament comunicatiu a la vegada, Drexler va començar a desgranar tots els seus èxits.
Qüestió de complicitat
La complicitat que provocaven les composicions del l'urugaià d'or, van fer que el públic li donés suport en tot moment, més encara tenint en compte les limitacions vocals que patia. D'aquesta manera, es van succeir les respostes corals dels presents a temes com Eco, o Se va, se va, se fue. Els èxits de Drexler van transportar al públic Al otro lado del río, un univers propi moldejat a partir de petits encontres, casualitats i energies que es retroben. Dos bisos van segellar un concert que va omplir la sala Privat amb cinc-centes persones.
Llegeix la crítica d'Albert Canalejo
Mira el vídeo del concert
Comentaris