Quique de Benito

Joel & friends

Em quedo amb l'altre Daulte, el que crea, el que juga, el que experimenta, el que segueix el seu propi procediment, el de l'“Ets aquí?” que vam poder veure fa unes temporades al nostre Monumental, el del recent “Com pot ser que t'estimi tant” amb les T de Teatre al TNC…

Que el binomi Joel Joan i Clara Segura funciona, queda demostrat, però desequilibrar aquesta balança en pro d'una mena de “el show de Joel y sus amigos” té el perill de convertir un drama, aixecat en clau de tragicomèdia, en un saltejat de gags efectistes destinats a remuntar els abundants problemes de ritme de la posada en escena feta pel director.

El cafè previ amb els actors torna a ser indispensable per entendre coses bàsiques del que l'elenc ofereix posteriorment a un públic que queda congelat quan arriba el final de l'espectacle (i quan això passa és que alguna cosa falla). El silenci es trenca perquè els tècnics del fons de platea comencen a aplaudir, generant l'efecte onada. Llavors és quan molts espectadors s'afegeixen a la inercia dels quatre immerescuts aplaudiments –continuo creient jo- mentre pensen: “que algú m'ho expliqui”.

Com a mínim, el que sí hem d'agrair a l'histrió protagonista és la seva projecció de veu, que juntament amb la d'en Pepo Blasco, van fer que llurs discursos arribessin a tots els destinataris. En Josep Julien va destacar justament pel contrari; semblava que no s'havia adonat que ja no estava fent la tertúlia prèvia a l'espai 1 de l'Aula. A mi, que seia a la fila 5, em van costar d'entendre algunes coses que gairebé no sentia. Vaig pensar en la gent de les darreres files o l'amfiteatre…

Cinc actors joves, amb energies i complicitats que vam poder percebre al darrer “cafè amb…” de la temporada (i també el de més quòrum, malgrat les expectatives inicials). Cinc actors que poden fer-ho millor del que ho van fer. Un text que xucla de la realitat i ens dona una perspectiva masculina d'un matrimoni amb fills en crisi. La família feliç contra les cordes en un mateix espai , dissenyat per en Ramon Simó, interior, fred, què alhora és l'espai de cada un dels personatges involucrats. La llum i el so permeten la convenció.

Una pretesa “intimitat” mostrada lleugerament millor a la Villarroel, on els actors estaven un pèl més ajustats als seus personatges. De totes maneres, caldria llegir la novela per intentar trobar el per què l'adaptació per a l'escena no acaba de rutllar.

A propòsit de:
INTIMITAT
de Hanif Kureishi
per Javier Daulte
al Teatre Monumental de Mataró
el divendres, 28.03.08, a les 21h Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid buy ultram ambien arrack gradient hoodia heterozygote carisoprodol alprazolam online famvir alprazolam aleve order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax aleve reductil alprazolam retin-a gibbus fosamax cephalexin kneebe

Arxivat a:

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive