Joan Sans Sicart, memorialista de la Guerra i l'exili

Ha mort a Toulouse el 30 de setembre Joan Sans Sicart. La cerimònia de comiat va tenir lloc el dimecres 3 d'octubre a les 14 hores al Funerarium Municipal.

Nascut a Barcelona el 1915, s'instal·là amb la família a Badalona. Allí treballant en una empresa acabà el batxillerat i després exercí de mestre racionalista. Durant la guerra va col·laborar activament amb el Comitè de Salut Pública que presidia Joan Manent, futur secretari de Joan Peiró al Ministeri d'Indústria. S'integrà a la Columna Durruti i assistí a l'Escola de Comissaris, d'on va sortir amb el núm. 1. Comissari de Batalló i després de Brigada, a casa seva conservava la bandera republicana de la 26a. Divisió.

A l'exili s'integrà a la Resistència francesa. El 1950 fou elegit membre del Comitè Nacional de la CNT amb Frederica Montseny, de qui va ser secretari, Germinal Esgleas i Josep Peiratss. Una de les seves tasques va ser reagrupar diferents comitès dispersos. Serà representant de la CNT a l'AIT, l'organisme internacional que agrupava les organitzacions llibertàries.

Va participar en activitats antifranquistes amb dirigents com Rodolfo Llopis, Jorge Semprún i el president de la República a l'exili, Maldonado. Va assistir a l'enterrament de Manuel Azaña en representació de la CNT i va formar part de la Junta Española de Liberación. Més endavant va quedar apartat de la direcció de la CNT per desavinences amb el tàndem Montseny-Esgleas.

Els darrers anys ha tingut una destacada activitat com a memorialista. Ha publicat “Escoltant el meu avi” (1999), “Comisari de xoc. Crònica íntima d'una guerra que mai no em vaig imaginar” (2001), amb pròleg de M. Vázquez Montalbán, també en castellà, i el 2004 “Comisario en el exilio. La esperanza frustrada de un luchador por la libertad”, que narra l'experiència sindical, política i personal a França.

Aquest llibre fou presentat a la llibreria Robafaves el març de 2005, on va poder conèixer les seves cosines Isabel i Semproniana Sans, tots ells familiars d'Antoni Sans Coy, que va ser alcalde liberal de Mataró en tres etapes, i de qui es feia ressò Manuel Cusachs en la seva crònica la setmana passada. Posteriorment ha publicat "Reflexiones de un libertario" (2006) i "El dia de les sirenes. El triomf anarquista del 19 de juliol de 1936" (2007). Alguns dels seus llibres han estat traduïts al francès. El cineasta Manuel Cussó-Ferrer preparava un documental sobre la seva vida.

Com a atleta del FC Badalona va ser campió de Catalunya junior de 800 m llisos i amb l'equip de relleus 4x80 m va fer el rècord d'Espanya a l'Estadi de Montjuïc. Amb el CA Laietània de Mataró va ser campió de Catalunya junior i sotscampió senior de 400 m tanques el 1936.

Era fill del mataroní Joan Sans i Amat (1887-1950), republicà federal, lliurepensador, editor de la revista Palmarium a Sant Feliu de Guíxols els anys vint. El seu pare com a futbolista havia jugat a l'equip C del FC Barcelona, a l'Iluro SC i va ser un dels fundadors del FC Guíxols. És autor del quadre de Joan Peiró, lliurat al Museu de Mataró, que s'ha pogut veure a la recent exposició de retrats de Ca l'Arenas. Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil buy soma naproxen keflex generic sildenafil celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin celexa generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet testosterone tramadol orlistat buy fioricet online buy valium lansoprazole buy adipex online order soma soma buy vicodin online order