Joan Poch descobreix el seu vessant pictòric i ceramista a l’Espai Capgròs

Mai és tard per recuperar antigues vocacions. I molt menys tenen forma de neguit que, malgrat que es vulgui amagar amb el pretext de la manca de temps o de ganes de posar-s’hi seriosament, no deixa de reclamar sortir a l’exterior. Joan Poch ha decidit fer cas a aquest neguit i desfermar la seva passió per l’art plàstic, ocult a ulls de la majoria des de que de jove va acabar els estudis a l’escola La Massana i va entrar a treballar a la llibreria Robafaves. Un “secret” que quedarà revelat a l’exposició del mes d’octubre a l’Espai Capgròs.

“Sempre he tingut neguits per la plàstica, però la vida et duu per camins imprevisibles i la feina va fer que abandonés una mica aquest món”, relata Poch. Després d’uns anys, però, s’hi ha tornat a reenganxar. El punt d’inflexió va arribar a través de la ceràmica, un llenguatge artístic que l’apassiona. “M’interessa molt treballar el volum, i també pintar-lo i decorar-lo com si fos un quadre”, explica. El seu pas per l’escola Ixió, un referent en el camp de la ceràmica a la comarca, li ha tornat a obrir la gana. A través de la ceràmica, Poch ha redescobert la pintura, que avui ocupa gran part del seu “temps creatiu”. Tot i així, prefereix no encasellar-se com a pintor, escultor o ceramista. “No vull límits, el que tinc clar és que vull expressar, d’una manera plàstica, allò que em passa pel cap o per l’estomac”. El llenguatge artístic que acabi usant per fer-ho serà aquell que millor s’adapti al que vulgui expressar.

Poch utilitza termes com “abstracció lírica” per definir les seves pintures. En elles també hi apareix la figuració, al servei d’una “subtil exposició de les idees”. L’exposició de Joan Poch porta per títol “Ànimes i peixos”, s’inaugura aquest dijous, dia 29 (19.30h) i constarà d’una dotzena de pintures i un petit recull de ceràmiques. Totes les obres són recents, fetes durant el darrer any.