Capgròs
Josep Pla volia anar d'excursió amb Joan Coromines perquè deia que li feia l'efecte que li ensenyaria moltes coses divertides. Amb anècdotes com aquesta, el professor de la Universitat de Girona Joan Ferrer va glossar ahir al vespre la figura del filòleg maresmenc Joan Coromines, de qui aquest any se celebra el centenari del seu naixement. Coromines, fill d'una autoritat estatal durant la II República, volia ser químic però va acabar estudiant flilogia amb l'objectiu de fer del català una llengua de cultura, com el francès, l'italià, l'alemany o el castellà.
Acadèmicament, Coromines va ser un alumne brillant: va estudiar dues carreres, va fer el doctorat a Madrid i la seva tesi doctoral va tractar sobre el lèxic de l'aranès. A més, va passar temporades com a estudiant a Zuric o París. Després de la Guerra Civil, on va fer de traductor, es va exiliar a París i, quan hi van arribar els nazis, va marxar a l'Argentina on va treballar a la universitat com a catedràtic de Llengua Espanyola. Va passar també per Nova York i Chicago, van concedir-li la nacionalitat nord-americana i, al cap d'un temps, va tornar a Catalunya: A Coromines li passava el que ens passa a tots els catalans, que s'enyorava. El 1967 va jubilar-se de la seva càtedra a Chicago i va establir-se a Pineda de Mar (Joan Fuster va desaconsellar-li quedar-se vivint a Barcelona).
Ferrer va destacar la gran capacitat de treball de Coromines, que era capaç de passar-se 48 hores seguides escrivint, només ajudat d'una barra de pa i una teula de xocolata. Es llevava a les tres de la tarda i esmorzava i no anava a dormir fins les tres o les quatre de la matinada. Passava tot el dia escrivint, va explicar Ferrer. La magnitud de l'obra del filòleg és tal que els deu volums del Diccionari etimològic i complementari de la Llengua Catalana són més extensos que l'obra completa de Josep Pla. Ferrer també va citar una frase de Salvador Espriu que considerava l'obra de Coromines més divertida que una novel·la de lladres i serenos.
Comentaris