Jaume Estrems, ànima de cooperativista

El seu pare Francisco, un bon especialista, i el seu oncle Josep treballaven a Cristalleries de Mataró i ell mateix hi va entrar amb 15 anys. Feia de mecànic ajudant de l'encarregat de la màquina de fabricar bombetes, que l'empresa havia adquirit feia poc. Al Forn del Vidre va conèixer la seva dona, Angelina, que estava a la secció de bombetes des d'abans de complir els 14 anys.

Amb el temps en Jaume es va anar implicant en la gestió de la cooperativa, que havia dirigit Joan Peiró. Va ser secretari de la Junta Directiva el 1973 i al cap de dos anys va ser elegit president, càrrec que va ocupar fins al 1990. Des d'aquí va ser proposat per presidir la Federació de Cooperatives de Treball Associat de Catalunya el 1983 i ho va ser fins al 1989. No podia continuar ja que ell mateix havia impulsat la limitació del càrrec a dos mandats. També va ser vicepresident de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, que agrupava totes les modalitats (producció, consum, habitatge), entre 1985 i 1991. A l'època Tarradellas, ja va ser nomenat vocal del Consell Assessor de Cooperatives de la Generalitat, en funció de la seva representativitat i de la vidriera mataronina.

Nascuta Mataró el 1939, ha mort a finals de setembre. Jaume EstremsMuniesava ser un cooperativista convençut, que havia mamat les essències a casa i ell també des de ben jove. Duia els principis del cooperativisme dintre seu, a l'ànima. Tanmateix no defugia els problemes interns que poden sorgir en el si de l'empresa, en especial la qüestió dels sous. Ell entenia que les diferències a la taula salarial no havien de ser tan altes com a l'empresa privada, però que hi havia d'haver un escalat, perquè ni tothom treballa igual ni tothom té les mateixes aptituds.

Durant la seva presidència de Cristallerieses va dura terme el trasllat de les despulles de Joan Peiró, des del cementiri de Paterna al de Mataró, per exprés desig de la família del dirigent anarcosindicalista. Durant anys la cooperativa es va fer càrrec de les despeses del nínxol on estava enterrat Peiró.El 1991 va formar part com a independent de la candidatura municipal del PSC de Mataró. El 2009 va rebre un homenatge de l'Agrupació de Mataró del PSC on es va ressaltar la seva trajectòria personal, professional i com a directiu.