Capgròs
El passat dimarts 20 de maig, en el silenci de l'oblit més absolut s'acomplí el vint-i-cinc aniversari de la mort de Jaume Arenas, un dels artistes mataronins més importants en el període que va de la postguerra fins la transició.
Encara que va conrear les més diverses tècniques artístiques el seu nom va aparellat a l'aquarel·la, tècnica en la que es va moure amb suficiència de mestre. La seva dedicació passional a la mateixa va ser amb afany de sensibilitat i de cercar-hi uns nous camins i unes noves sensacions.
Quan l'aquarel·la en el nostre país es movia en el carrincló seguir de l'Associació d'Aquarel·listes, amb unes obres toves i carrinclones (amb alguna que altre excepció com el cas de Ceferino Olivé) en les que dominava el que hauríem de considerar dibuix acolorit a l'aigua, Jaume Arenas va trencar els motlles de sempre amb agosarades recerques, fins assolir el seu tret diferencial amb aquelles marines cromàtiques i abstractives que tots coneixem i que suporten perfectament el pas del temps que és la prova més contundent de la seva vàlua.
Però aquest apartat més conegut no ha de fer oblidar els seus treballs més figuratius amb una gran riquesa de matisos i l'especial sensibilitat en el cas del retrat, que té en les mil una mirades que realitzà a l'entorn del pescador mataroní El Ferm, el seu punt més àlgid.
Però calen dues consideracions afegides al seu fer creatiu,- un directament relacionat amb el mateix i l'altra absolutament aliè -, que incidiren directament en el sentir cultural de la ciutat.
Per un costat cal valorar el sentit revolucionari que comportà en la burgesia local l'acceptació de les seves marines. En una societat benestant gens desitjosa d'aventures, les obres de Jaume Arenas van ser una mirada al futur, donant a entendre que en l'art era possible sortir del classicisme i de la mirada més tradicional. Una lliçó que per altra part va dur personalment a la pràctica amb la direcció de la sala d'exposicions que va dirigir en el seu Club Nàutic on es realitzaren un seguit de temporades de gran qualitat amb noms tan significatius com M.A. Raventós, Josep Tur, Amador, Segrelles, Rosa Siré..., en un ventall d'estils i tendències que va servir per obrir encara més els ulls a aquella la nostra adormida ciutat.
Ara però el seu nom sembla desaparegut. Malgrat que la que fou casa seva està al servei de l'art de la ciutat, la seva presència en la mateixa és minsa i desengrunada, amb la màxima humiliació de que en la mostra inaugural cap dels seus treballs van sers exposats.
Tots sabem, per petits que siguin els nostres coneixements artístics, que el veritable artista dels Arenas, va ser en Jaume. Si és així, a que es deu el seu oblit ?. A bon segur una pregunta d'impossible resposta. Quasi tan impossible com veure que s'han acomplert vint-i-cinc anys de la seva mort amb el més lamentable dels silencis.
Per això, per a quan una antològica a casa seva?. Seria un fet de justícia personal i especialment de justícia artística. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical
xanax order fioricet amlodipine
soma telemanipulation cheap cialis online
alcohol order ambien
order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil
tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol
order ultram
ultracet prilosec
zoloft online punitive amoxicillin
buy cialis
adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid
buy ultram ambien arrack gradient hoodia
heterozygote carisoprodol
alprazolam online famvir
alprazolam aleve
order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online
zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax
aleve
Comentaris