Capgròs
Després de deu anys sense exposar a la seva ciutat, Manuel Cusachs retorna a la mateixa amb una magnífica mostra que serveix per arrodonir temporada en la novella Espai 28.
Hi ha exposicions amb afany de transcendència. Són aquelles mostres meditades, calculades fins al més petit detall, en les que s'intenta demostrar el que , el qui i el com. Altre en canvi, són més fresques, més intuïdes, més naturals, més com brollen. El que succeeix és que moltes vegades les primeres passen sense pena ni glòria i en canvi les segones representen la veritat del creador i esdevenen lectures exactes del seu treball i de la seva vàlua.
Una cosa així és el que succeeix en aquest cas. Manuel Cusachs es presenta tal com raja. Escultòricament demostra on està amb una excel·lent peça de grandària , al voltant de les eines del fuster , a les que acompanyen un seguit de treballs de molta intensitat reflexiva de la sèrie dels signes del no res. Son cusachs en la màxima essència del que coneixem. Però no queda aquí la cosa, i la sorpresa apareix en unes dolces i iròniques terracuites de plena força poètica. Llunyanes al bibelot i al divertimento, són treballs serens i de gran qualitat.
Al seu voltant una trentena de pintures i dibuixos, en simfonia de blancs i negres, ens ofereixen la cara menys coneguda de l'artista. Són la gran sorpresa de l'exposició. Paisatges de l'Empordà dibuixats amb traç àgil, gestual, marcant espais i distribuint volums. Però també son racons de poesia, són apunts que van des de una certa orientalitat , fins a un apassionadament marcat per la força de la intenció de copsar l'ànima d'un espai , a voltes massa vist, i que ara de la mà de Cusachs pren una nova dimensió. I quelcom semblant podríem dir en apunts i figures.
És aquesta una exposició diferent al que a priori s'espera, però amb un resultat sorprenen pel seu nivell i qualitat. Una mostra d'obligada visita i que dona nota alta a la primera temporada d'Espai 28.
MANUEL CUSACHS.- Escultura. Pintura. Dibuix. Espai 28. Fins el 30 de Juny
Comentaris