Capgròs
Ha mort, recentment, en Josep M. Boixet i Pujal (Mataró, 1936) que fou regidor de l'Ajuntament de Mataró de l'any 1974 al 1979.
De jove formà part de l'Acció Catòlica de la parròquia de Sant Josep i quan nasqué la de Cirera (Sagrada Família) l'any 1965, formà part d'un nucli de joves que es dedicà al món juvenil amb problemes socials, que en un futur seria el Centre de Formació i Prevenció i que avui supera ja els 30 anys de tasca d'inserció a la societat de joves amb problemes.
Era militant de la formació política del Partit dels Socialistes (Reagrupament) que tenia per líder a Josep Pallach. Formà part d'una candidatura democràtica en les darreres eleccions municipals franquistes junt amb l'Andreu Sala, pescador més conegut com Forapols), en Pep Riera (futur líder de la Unió de Pagesos) i la Montserrat Viza. Dels quatre només en van sortir elegits ell i l'Andreu Sala.
Va ser el portaveu de l'Assemblea Democràtica de Mataró (clandestina llavors) als plens municipals, presidits per l'alcalde Francesc Robert Graupera, primer, i Francesc Salas Moret, després. Durant els cinc anys que va ser regidor es destacà per la seva actitud valenta i agosarada en defensa dels temes que cremaven més al carrer dels que en destacarem uns quants, com van ser, la defensa del català a l'escola; de que el monument als Caidos por Dios y por España (destruït per sectari) fos dedicat a tots els que van morir a la Guerra Civil. Es posà al costat dels veïns de Cerdanyola quan aquests van reivindicar que el solar de Can Tuñí fos dedicat a un parc, com així fou al final. De l'escola pública per a tots. Seria un dels promotors de l'escola privada G.E.M.
En el ple municipal convocat per expressar el condol per la mort del dictador Franciso Franco, fou l'únic que no hi assistí. Tampoc hi era quan es celebrà el darrer ple del consistori del que formava part abans de donar entrada al consistori elegit democràticament per l'abril de 1979.
Va proposar que el consistori donés suport a una amnistia política general. També era darrera la campanya Valldemía, un jardí per a tot Mataró. Des de el primer dia es mostrà partidari de que Mataró tingués un port però no pas davant del Club Nàutic sinó a ponent, com així seria anys després.
Fou el portaveu de les associacions de veïns que reivindicaven millores pels seus barris. Quan la guàrdia civil va detenir a dirigents sindicalistes, pel primer de Maig de 1976, presentà, juntament amb Àngel Fàbregas, la seva dimissió com a protesta per la repressió de la força pública dins l'Ajuntament.
Va patir la repressió d'elements d'extrema dreta que no toleraven que Josep M. Boixet canalitzés les justes reivindicacions que feien els ciutadans, els partits o els sindicats demòcrates.
Un altre tema on Boixet hi esmerçà molts esforços fou en el debat i aprovació del Pla General d'Ordenació Urbana (Pla-Mat 1973), del que la ciutat estava mancada des de el 1878 obra de Melcior de Palau, enginyer, i de l'arquitecte Emili Cabañes.
El PSC (Reagrupament) es fusionaria amb el Partits dels Socialistes de Catalunya (PSC.PSOE) i a partir d'aquest moment Josep M. Boixet es retirà discretament de l'activitat política.
Avui que ja no el tenim entre nosaltres és just dedicar-li un pensament d'agraïment als anys en que va ser un element actiu en pro de la ciutat i de la democràcia. Amb Josep M. Boixet Mataró ha perdut a un bon mataroní. Descansi en pau.
Comentaris