Ha mort Josep Liñán, exrector del Col·legi de Santa Anna

Entre 1958 i 1961 va ser rector de Santa Anna i va impulsar l’agençament de la capella del Sagrament, amb els murals de Jordi Arenas. A finals de l’any passat se’n va celebrar el cinquantenari i s’havia anunciat la seva vinguda a Mataró, que al llarg dels anys havia sovintejat sempre que podia.

El P. Josep Liñán i Pla ha mort a la casa escolàpia de Sarrià als 89 anys. Havia nascut a Balaguer i ben aviat va ingressar a l’Escola Pia, en la qual ha tingut importants responsabilitats: rector del Col·legi de Mataró (1958-1961), rector de Sant Anton (Barcelona) en dos períodes, vicari provincial a Mèxic (1972-1979) i provincial de l’Escola Pia de Catalunya en dos mandats (1985-1991), on va impulsar l’arxiu. Va ser rector de l’Escola Teologal de Joves a Salamanca, secretari provincial i va tenir responsabilitats pastorals com a rector a Cuba, al Camp de la Bota i en algunes parròquies. Havia treballat, a més, a l’Escola de Pares i les colònies de Pineta. En la seva faceta d’escriptor havia publicat molts articles de reflexió i pensament, a més de poesia. Recentment va editar un llibre dedicat al P. Jaume Bayó, exprovincial, que també havia estat a Santa Anna.

El P. Liñán era un sacerdot compromès i un home afable i proper. Intel·ligent i lúcid, actiu i crític, arreu va dur a terme la seva activat amb tremp, generositat, obertura de mires i al servei de l’Ordre escolàpia, l’educació, la formació de joves i el país. En la seva etapa de provincial residia al barri de la Mina, com una forma d’acostament als més necessitats. S’ha celebrat un acte de comiat a la parròquia del Carme de Barcelona, a la qual estava molt vinculat.

El vaig conèixer a Santa Anna i recordo que ens va dirigir una obra de teatre de tema bíblic. Vaig ser un dels seleccionats per intervenir en l’obra i això em va facilitar un contacte més personal i una bona relació, que també va tenir amb la meva mare. En ocasions posteriors el vaig anar trobant, ocupant-nos ell i jo mateix d’altres feines. La seva conversa sempre era agradable i sabia transmetre unes bones paraules d’amistat i de suport, tenyides d’ideals i de realisme a la vegada.

Sempre he guardat un record excel·lent d’ell com de tot el meu pas per l’Escola Pia, molt més oberta, integradora i arrelada a la societat que altres comunitats.