Guerra fins el final

El CE Mataró va perdre una altra vegada en lliga. Dues derrotes en dos partits. Malgrat el resultat negatiu d'aquest inici de temporada, el cert és que els mataronins no semblen ser la ventafocs a qui tothom trepitjarà. Ni molt menys. El Peralada té més nivell que el Poble Sec, i també van haver de treballar de valent per endur-se la victòria. L'equip pot semblar justet per mantenir la categoria (de moment així es veu), però els jugadors no són coixos. Provenen d'equips forts en etapa juvenil i tenen idea. Amb ganes i treball, es pot aconseguir l'objectiu. El primer partit hauria d'haver estat la primera victòria per com es va desenvolupar. El segon, a Peralada, es pot perdre. Pel que de moment no cal encendre les alarmes. La joventut, en el cas que ocupa el CE Mataró –un equip amb molt a guanyar i poc o res a perdre, serà un punt a favor per no rendir-se fins el final. I amb això l'equip té molt a guanyar. I només així, les victòries poden començar arribar aviat.

Només falta una petita empenta per acabar amb la voràgine extraesportiva que flota sobre el club. I això està en mans de Sardà. Si el president aconsegueix firmar i començar per fi la nova etapa (hi ha indicis que diuen que es podria concretar aquesta setmana) hi haurà tranquil·litat per poder treballar i encetar el nou projecte. El que es va presentar queda lluny, molt lluny de la situació actual, però un dia el president entrant que encara no entra va dir que a vegades era millor fer una passa enrere per fer-ne dues endavant. Ja toca deixar de caminar enrere.